I profitós. No sé si tot cabrà en una sola entrada, que no sigui massa llarga. Intentaré abreujar. Començ per dir que, amb en Vicenç Sastre, i sempre amb el record d’en Joan, pèrdua que encara ens mortifica, hem fet una ràp
ida revisió de certes parts del GR 221 per la Serra de Tramuntana, per incloure les novetats més rellevants en una re-impressió de la nostra guia de la Ruta de Pedra en Sec, que l’editorial menorquina Triangle Postals vol fer aviat (si premeu, veureu de quina guia us parlo). Deixam per a més endavant una completa actualitzaci
ó. Per sort, d’aquí a uns pocs anys serà ben necessària… Si és que l’edició en paper encara és ven, perquè el mercat canvia molt i molt rapidament, i ara abunden els senderistes que prefereixen els tracks per al GPS, amb la qual cosa es perden, o jo crec que es perden, a
lguna “cosa” de la muntanya i del fet de caminar-hi i de descobrir-la. Aixó sí: hi guanyen el fet objectiu de no haver de dur el pes del llibre a la motxilla. Hem fet els dos unes bones sortides -amb calor- i, com sempre, hem gaudit de la muntanya, hem compartit experiències, i hem après. Seguiré amb la vanitat de dir que l’Associació de Veïnats de Santa Pagesa ha usat un dels meus dibuixos de la batucada dimoniera de l’any passat pel carrer de Blanquerna com a motiu principal de la portada del programa de les festes del barri d’enguany: gràcies! Llegesc, entre d’altres, el relat potentíssim Un monstre em ve a veure, de Patrick Ness (Sembra), del tot commovedor, i la novel.la La expedición de Humphrey Clinker, de Tobias Smollett (Penguin), novel.lista anglès del XVIII, que desconeixia, i que em sembla una inspiració per als Papers Pòstums del Club Pickwick, de Charles Dickens, per a mi una obra essenci
al de la Literatura. La novel.la té el mateix alè de bon humor, de comprensió, bonhomia i tendresa de Dickens. Descriu els personatges i les seves peripècies am
b benvolents caricatures. Dues lectures molt recomanables. Mentretant, he anat al Salobrar diumenge passat, ahir, i hi he pogut comptar quasi quatre-cents flamencs. Una meravella, quan penso que en els anys 70s veure’n un o mitja dotzena era com un premi dels déus! Naturalment, ahir hi havia les ànneres i els limícoles habituals, les arpelles, els passeriformes freqüents: butxaqueta, vitrac, passerell, cadernera, busquerets… També, oro
nelles molt actives, i cabots. Una delícia. Molt de sol, és cert. Hi vaig fer qualque dibuix aquarel.lat. N’adjunto dos. I afegesc una mostra més dels “deures” que faig gràcies al llibre Dibujo de aves de Juan Varela. Els originals d’en Varela són inimitables i, ben conscient de les meves limitacions, entenc que copiar-los és una molt bona pràctica per 
a la meva mà i per als meus ulls. Novetats: preparo alguns micropaisatges (la meva gosadia no té mesura!) i acabo de tancar un original escrit a mà en un quadern de tapes vermelles que uns bons amics em regalaren fa prop de quatre anys, com a obsequi de jubilació: que sàpiguen, doncs, que entre febrer d’enguany i ara he acabat els textos amb què he volgut omplir les seves pàgines. Us en vaig parlar el 23 de juny, aquí mateix. Feina enllestida! Són apunts impulsius, miscel.lanis, imatges escrites, pensaments sobre el fet d’escriure i de ser pel món. Espero poder editar-lo, aquest quadern d’apunts escrits, qualque dia. De moment, es titula Miscel.l.lània, 2016. Diuen que no és de bon pronòstic parlar de les obres inèdites. No obstant, si un escriptor no parla del que fa… Ja ho veurem! He redactat també dos articles que m’han demanat per a dues publicacions (naturalesa i literatura infantil, dos dels meus temes)… Un agost intens, ja us ho havia dit. Ah!, i vet aquí alguns dels micropaisatges:
