Dos mesos d’afecció: dibuix d’aucells

Dos mesos ha durat la meva pràctica de dibuix d’aucells tot seguint el bon manual de Juan Varela, titulat precisament Dibujo de Aves, editat per la clàssica Parramón. He copiat i copiat els models que Varela presenta. He procurat fer feina quasi cada dia, que és la manera d’avançar un poc (vaig fer el mateix amb l’harmònica, quan em va pegar la dèria de tocar-la un poc). Una estona diària. Un esforç. Dedicació. Sobretot m’ha agradat, més que copiar els dibuixos acabats amb color que el manual presenta, copiar els esboços a llàpis, ja que permeten entreveure quines són les línies, els traços i els gestos amb què el dibuixant ha d’intentar captar l’essència dels aucells. Què difícil! He descobert que m’és quasi impossible encertar amb les mesures i amb les proporcions correctes en una primera mirada, que he d’estar molt atent a aquestes deficiències de percepció. He usat quadres i regles. Em passa el mateix amb la figura humana; en aquest cas, tenc tendència a escurçar les cames i a encongir el cos i a empetitir el cap…, i així em surten! Qualque dia m’hauré d’enfrontar a qualque manual de dibuix de la figura humana: quina peresada! Tenc tantes coses per provar, del dibuix! I no omés del dibuix! Deixo aquí tres dibuixos dels que he fet amb la guia d’en Varela, el qual, per cert, vaig conèixer fa uns anys, i que ha fet una evolució extraordinària en la qualitat dels seus dibuixos i de les seves aquarel.les i pintures. És un naturalista de deu de nota, en aquest sentit. No goso encara de prendre apunts del natural, d’aucells de veres, ni que siguin gallines o oques en un corral… Hauré de fer-ho. O intentaré dibuixar els coloms a s’Escorxador, on abunden? En resum: he de practicar més, molt més, moltíssim més. Fins que em passi la febre i me vengui al cap satisfer altres curiositats (sempre he estat un tasta-olletes). Ara, intentaré tornar a l’aquarel.la. Fa dos mesos que no la toc, gairebé, excepció feta de qualque apunt en les excursions, com el del molí de La Trapa que vaig fer diumenge passat, i que no recordo si l’he penjat ja aquí. Sé que el vaig penjar al Facebook fa uns dies. Té un punt d’ingenuïsme que m’agrada. Això de fer quaderns de dibuix atractius també és un tema per explorar. De moment me limito a fer un dibuix per pàgina, sense adornaments. No m’atrevesc a fer-ne cap, d’adornament. Sé que un apunt és bo d’embrutar amb una mala decisió: això ja ho he après. Envejo la seguretat dels quadernistes, dels urbanesketchers, de tots aquests artistes afeccionats que ja han perdut la por i la vergonya, i que s’arrisquen. Feina feta.