Un article que acabo d’enviar al Diario de Mallorca. Una opinió sobre la necessitat i la utilitat de la lectura literària a l’escola. Vet aquí el text comlpet:
Lectura literària menystinguda
Deia Ramon Llull (Doctrina Pueril): “Si en nula art ne sciencia vols entrar, primerament et cové a passar per esta art de gramatica, qui es portal per lo qual hom passa a saber les altres sciencies”. I explicava: “Gramatica es dretament parlar e escriure”. Sentències d’absoluta vigència. En altres contextos afirmam que saber llegir i escriure bé no garanteix l’èxit escolar, però, que no saber fer-ho sí condemna al fracàs escolar.
Llegim amb d’interès Cap a l’èxit educatiu, document per al debat educatiu de la Conselleria d’Educació i Universitat. Les dades que s’hi inclouen no són cap novetat: la nostra escola té índexos deficitaris en qualsevol dels aspectes considerats. El mal ve d’enrera i particulament pensam que el model econòmic dominant (turisme, i construcció derivada, com a bases úniques i obsessives de la nostra economia) afaiçona negativament el nostre model social i n’entorpeix el progrés educatiu i cultural. Aquest és un altre debat.
Ens preocupa la imprecisa valoració en el document d’alguna de les dades PISA 2012, relatives a Comprensió Lectora (CL), Competència Matemàtica (CM) i Competència Científica (CC). Balears sempre per davall de les mitjanes espanyoles, UE i OCDE. No entenem que s’hi digui que una diferència de 12 punts entre CL balear (476) i espanyola (488) no és significativa estadísticament i, en canvi, ho sigui una diferència només de 8 punts entre l’espanyola (488) i la de l’OCDE (496). Relativitzar diferències entre dades balears i espanyoles no ens ha de conhortar. Les diferències sempre negatives de les dades balears front a les de la UE, referent clau, són preocupants: 13 (CL), 14 (CM), 14 (CC). Amb l’OCDE, ho són encara més: 20 (CL), 19 (CM), 18 (CC).
Sens dubte, les mesures que proposa la Conselleria (que s’ampliaran amb aportacions de la comunitat educativa) tendran efectes positius en la millora d’índexos i de resultats en proves d’avaluació internacionals (PISA i altres). No obstant, trobam a faltar en el document un reconeixement explícit a allò que el savi medieval ja sentenciava: escriure bé (i per tant, llegir bé) i parlar bé. Intuïcions molt exteses ens suggereixen des de fa temps que la lectura comprensiva, que va més enllà de la pura mecànica lectora o del coneixement instrumental d’una llengua, és essencial per a la interpretació eficaç dels textos, enunciats, questions i problemes de qualsevol àmbit o matèria. No hi haurà competència matemàtica ni científica si no hi ha una bona comprensió lectora.
Més intuïcions i, ja, experiències empíriques fonamentades sembla que confirmen que l’educació literària (breu: que els infants i els joves llegesquin literatura; que les escoles i instituts tenguin en el llibre literari la clau de volta del seu projecte educatiu) pot ser un recurs fonamental per facilitar l’adquisició de les principals comptetències escolars (CL, CM, CC), incloses les habilitats socials necessàries també per a la vida adulta, i que milloren la convivència escolar. Educació literària vol dir en aquest context la lectura en el seu més ample abast. Molt més, doncs, que aprendre llengües. Llegir, no per emmagatzemar coneixements, sinó per interpretar textos, per imaginar allò que els textos diuen, per endevinar allò que callen, per crear-ne, per compartir-los, per expressar-los. La lectura literària, que permet per definició tot l’anterior, és menystinguda. Sigui aquesta reflexió la nostra aportació al document Cap a l’èxit educatiu.