Què puc dir? Només: gràcies!

Pel que deis al blog de l’associació de pares i mares del CEIP Nadal Campaner Arrom de Costitx. Hi vaig ser dimecres passat -plovia!- per parlar de la lectura literària, de la seva importància, del dret a llegir bé, de la necessitat de la creació literària, de la imaginació, del temps i l’espai per llegir, de la dificultat de llegir, de la lectura com activitat solitària i també de com podem ser, i som, membres de col.lectius lectors, de la nostra autoimatge de lectors, i també de què no tothom serà lector… La nostra tasca és aconseguir que qui vo podria ser ho sigui, sense impediments. Un poc de tot, parlàrem. Gràcies a les mares que hi assistíreu i m’escoltàreu tan atentament. I gràcies a qui m’hi va convidar, Neus Cassanyes (que, a més, em diu que de petita va llegir amb gust Les ales roges!). Gràcies per això que heu escrit al vostre blog. Naturalment, qualque dia comprovaré si heu llegit o no El vent en els salzes. I qui sap si aquella al.loteta amb els cabells blaus serà qualque dia una escriptora amb obra publicada. Hi posaria messions!