La lectura de la nova traducció de Les aventures d’en Pinotxo. Història d’un titella, de Carlo Collodi, en realitat Carlo Lorenzini, feta per Anna Casassas i amb dibuixos de Pep Montserrat, per a l’editorial Combel és un exercici del tot recomanable. De fet: obligaria a fer-la, aquesta lectura. Cada vegada em sor
prèn. Cada vegada quedo atabalat. Impressiona veure com el Pinotxo, un conte tan simple i alhora tan dens, reuneix tantes bones qualitats literàries, especialment les que fan referència a com han de ser els llibres per a infants. Hi ha de tot: humor, acció infinita, tendresa, sentiments no continguts i contradictoris, bones intencions postergades o simplement oblidades, màgia, animals que parlen, sorpreses seguides, pors, violències, la 
mort i tot… A més, l’edició és preciosa, generosa. També he rellegit la Ilíada, tot i que jo sóc més de l’Odissea. Sempre ho dic. Me costa acabar el llarg poema bèlic de Tròia. Són sens dubte admirables els diàlegs entre els guerrers, entre els déus, les descripcions de les tropes i de les batalles… El final intens de la trobada entre Príam i Aquil.les per reclamar el cos del fill mort, el gran Hèc
tor… M’hi falta, no obstant, la profunda i pionera humanitat present en les aventures d’Odisseu. Entre Aquil.les i Odisseu, voto per Odisseu. Me recorda Pinotxo. Odisseu vol sobreviure, diu mentides. Pinotxo, mentider compulsiu (?) vol viure com un nin de carn i ós. I de fet ho és, un nin, fins i tot abans de ser un titella, quan és just un tros de fusta: impetuós, ingenu, remugueta, interessat i egoísta, simpàtic, amorós, contradictori. El primer dels herois homèrics, Aquil.les, cerca la glòria, romandre a 
la memòria i en les cançons del futur. El segon, Odisseu, cerca, simplement, tornar a casa, allà on de veres és qualcú mentre que és viu. També Odisseu ha assolit la glòria. Però, és molt més proper a nosaltres. Tant com ho és Pinotxo. Bon humor conté la nova versió de Hasta arriba, una novel.la clau en la literatura de muntanya: s’hi descriu jocosament una expedició a la muntanya més alta del món que no és, mirau per on!, l’Everest. El relat en primera persona us provocarà des de la prim
era pàgina un somriure que no abandonareu fins el final. I sembla escrit tan seriosament pel cap de l’expedició… De mena molt distinta són els poemes de Charles Bukowski, d’una potència inimitable, reunits en aquesta edició de Visor: Los placeres del condenado. Anem ara a un altre llibre singular: Trazado: un atlas literario, d’Andrew DeGraff, amb Daniel Harmon, que és més que un conjunt de mapes elaborats amb una gran imaginació i des de la lectura rigorosa d’obres essencials de 
la literatura occidental, des de l’Odissea fins a un relat de Borges, des de Hamlet fins als turons de Watership, des del Mississippi de Huck Finn fins a l’illa de Robinson Crusoe, i molt més. No és un àlbum per a infants, tot i que és un àlbum il.lustrat. És un regal per a qualsevol bon lector. Hi descubrirem les anades i vengudes de Hamlet (i de tots els personatges de l’obra) pel castell d’Elsinor i la distribució de la biblioteca de Babel, la ruta del viatge de Phileas Fogg i els camins convergents del relat de Shirley Jacson, La loteria. 
Entre molts d’altres. Un nou (per a mi) Peter Handke: Ayer, de camino. I un nou Lluís Vallcaneras (bona decisió, la de tornar a editar des de l’experiència): 20 excursions curtes per Mallorca (I). Zones de Lluc, Cúber i Sa Calobra. I per acabar: Sobre el dibuix de John Berger,
i El camí de l’artista, de Julia Cameron. Els dos, editats per Viena: una garantia de qualitat. Ara estic amb aquesta dèria de l’art dibuixat i de les aquarel.les. És com si me sentís un ignorant necessitat d’aprenentatge, d’opinió, de camins expressius per explorar i d’orientacions per fer-ho sense desviacions que ara no em puc permetre. O com si fos un infant que vol embrutar papers amb burots fets a llàpis i amb taques de color. No em faig il.lusions: sé de les meves limitacions i mancances. Però, encara tenc l’esperança de superar-ne algunes. Fins que me vengui al cap una altra, nova, distinta curolla. I per a mostra…
