Al salobrar de Campos, avui, hi havia un gran silenci. El silenci de l’aigua tranquil.la, del matí assossegat, de l’hivern en calma. No hi he vist ningú. Només, ja a la tornada, el pastor que pasturava les ovelles, en els prats a l’entrada, passats els banys de Sant Joan, i abans d’arribar als estanys, on queden els darrers tamarells d’aquest costat de les llacunes. 
Ell sempre es deplaça amb el cotxe. Hi porta el canet dedins, un rater malsofrit i mesclat de mil origens, vell. Ja hi han fet una casa nova, i ja hi han posat una reixa, i càmares de vigilància. Deu ser part del negoci del nou hotel balneari. Poc a poc el paisatge canvia d’aparença. El que era un porxo esbucat, ara és un allotjament turístic. El que semblava un campet lliure, ara és un tancat. Espero que encara s’hi passegin els sebel.lins, els corriols. Pels terrossos. Queda una figuera esquifida. El gran silenci del salobrar es podia percebre entre els crits greus de les ànneres -collblaus, ànnera blanca, una trentena de cullerots-, els xiulos malencònics de les curleres, els dels pocs limícoles -cam
a verda, cama roja, un avisador-, i els roncos dels flamencs, potser un centenar. Hi havia agrons blans, qualque juia, tres o quatre arpelles, qualque petit corriol que no he identificat, els busquerets, els vitracs, les butxaquetes, alguna titina blanca… Un dia d’hivern sense observacions notables. Hi havia massa aigua per als petits aucells i per als limícoles de cama curta. Devien ser a qualque altra banda. El camí dels pals anava ple d’aigua (fotografia), i les basses. El dia era preciós. Al principi, una boira delicada passava lentament sobre la salinera. Després ha fet un bon sol. Els moscarts no incomodaven massa. He pogut traçar alguns apunts. A mig matí, com sempre: una Coca Cola, unes galletes d’Inca, un poc de xocolata. I avui, uns dàtils. Per berenar. Un bon descans després d’aquests dies de festa. No és demanar massa. Aucells, silenci i un poc de solitud en un espai natural singular: és per agrair. Hauré de llençar als fems les botes d’aigua. Tenen la sola xapada de tantes passes fetes en aquest lloc, i m’hi entra aigua, que avui estava freda, pero no tant com podia esperar. Han durat molts d’anys, les botes. M’han servit. També cal agrair-lo, aquest servei.
