A mitjan d’aquest abril em plau recomanar algunes lectures que ja he fet durant les darreres setmanes o que tenc encara a l’espera en la prestatgeria de lectures pendents. 
Haruki Murakami ens facilita una visió de l’escriptura de 
novel.les a través del seu recull de reflexions De què parlo quan parlo d’escriure, i amb ell ens n’adonam de què cada autor és un món i un model i una vida personal i literària, i de què la Literatura és rica precisament per aquesta inversemblant (encara que segurament finita) diversitat. Ted Kooser -un poeta americà el nom i la feina del qual jo ignorava- m’ha semblat un escriptor fascinant, fresc, natural, tendre i savi. Dec la seva descoberta a les versions d’una selecció de poemes seus triada per duet for
mat per Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana, que en fan una traducció magnífica. L’edició (bilungüe) de L’ocell matiner i altres poemes és d’El Gall (col.lecció Trucs i baldufes). Res a veure aquesta
poesia amb la de Robert Graves, del qual n’he llegit la correspondència editada per Alianza Tres: Entre luna y luna. Correspondencia (1914-1972). Molt interessant. I molt complex, el personatge; d’un ego quasi malaltís, si he de dir vera. La vida del pastor, de James Rebanks, és el relat o l’assaig gairebé biogràfic d’un… pastor que no vol deixar l’ofici ni el mode de viure i de comprendre la ramaderia i la n
aturalesa en les muntanyes angleses heretats dels seus avantpassats. S’hi esmenta vàries vegades Beatrix Potter, l’escriptora de contes infantils (sempre els recomano: produeixen alegria), que va ser una molt avançada conservacionista, cosa que jo n
o sabia (sempre aprenem!). El llibre permet que els urbanites ens posem en les sabates dels pastors i dels altres habitants de les terres que consideram “naturals”. La memoria secreta de las hojas és la biografia apassionant d’una científica apassionada: Hope Jahren, geobiòloga (diuen que una de les dones més influents del món), que escriu una gran lliçó de com mostrar les meravelles de la naturalesa i de com hom s’hi pot aproximar des de la mentalitat científica (no gens incompatible amb altres aproximacions, ni menys excitant). I encara no he obert, perquè tot l’anterior ja està llegit, El ingenio de los pájaros, de Jennifer Ackerman. Vull pensar que m’entusiasmarà, si parla d’allò que anuncia el títol. Trob que enguany hi ha poques falzies pel cel de Palma…, i sento per això un cert desassossec. Estic, d’altra banda, ingenuament satisfet amb aquest nou apunt d’Es Salobrar, que vaig fer fa dos diumenges, dret entre les barrelles:
