Sobretot, amb Poesia. Enguany faré l’esclafit: si tot va com ha d’anar, publicaré els meus primers poemaris (dos per manca d’un!). Com ho heu llegit! Sempre he llegit poemes. Sempre he escrit versos. Com d’amagat. Discretament (la poesia és per a mi quelcom de molt seriós). En quaderns i plaguetes molt diverses he escrit molt lentament textos amb intencions o aspiracions poètiques.
La fotografia amb coloraines és de les tapes del quadern on estan escrits els 24 poemes del primer dels dos m
eus llibres de versos que sortirà al carrer, ja. Perquè, ja és l’hora de lliurar-los al vent, i als ulls i a la sensibilitat dels lectors que sentin curiositat per aquesta faceta fins ara inèdita del meu quefer literari. Necessito fer-ho, i no en sé els motius d’aquesta fretura que no vull assimilar a simple vanitat. És alhora il.lusió i temença, i un atreviment i un risc. Ho sé. Pagarà la pena. Ho espero. Dia 20 de maig, d’aquí a una setmana, doncs, presentaré el primer recull dels meus poemes a la llibreria Rata Corner de Palma, en una edició, precisament, de Rata, cultura expandida, un dels molts ramals del vivíssim torrent rater animat per Miquel Ferrer y Edy Pons. L’acte serà a migdia. L’esdeveniment (com ara es diu) s’anunciarà per les xarx
es socials tal com mana la modernitat… Hi sou tots convidats. El poemari, molt breu, es titula Llibre de minúcies, i el disseny del llibre que s’edita és obra de Damià Rotger, poeta i tipògraf (i menorquí), que ha fet un treball excel.lent de veres. En la fotografia podeu veure com m’explica el per què de cada aspecte del disseny: tipografia, cobertes, paginació… I adjunto una foto del procés d’impressió ja iniciat… Cal pregar els déus perquè tot rodi com correspon al cas. Tot això, el procés de fer un llibre propi, encara em sembla màgic, potent, inversemblant, com un regal que la Vida em fa. No acaba aquí la cosa: durant el proper novembre presentaré segurament el meu segon poemari. No vull avançar el títol encara, però sí anunciar que serà un llibre del tot distint en for
mat i contingut. Ni vull anunciar l’editor que accepta el desafiament. La casualitat imposa que, a més, hagi rellegit durant aquesta setmana l’obra poètica de Gloria Fuertes, perquè dia 3 de juny, en el marc de la Fira del Llibre, estic convidat pel Gremi de Llibreters a fer un breu parlament sobre aquesta autora formidable (sovint injustament encasellada en la poesia per a infants, com desada en un calaix dels de baix del canterano literari). Sempre m’ha agradat Gloria Fuertes: explossiva, intel.ligent, dura, hàbil, ferma, valenta, tendra, única… La lectura, per cert, d’El libro de Gloria Fuertes, una antologia de versos i de vida en una edició bellíssima de Blackie Books, és del tot recomanable. Coneixem després molt millor el personatge (tan interessant com la seva obra escrita, o més). No he tengut massa temps, doncs, per fer aquarel.les aquestes setmanes. Aquesta, que ha nascut de la pura sort del joc sobre el paper entre l’aigua i els pigments, màgrada molt. Penso que potser evoca els Alps, qui sap si una gran tempesta de neu i vent ran del Cervino? O és la Poesia d’aquest maig, també d’incòmodes al.lèrgies, que ja em fa veure bellumes?
