O tot plegat. En alguna ocasió he dit en entrades anteriors que, per fer les aquarel.les, seguesc sobretot un model: el de Ron Ranson (1925-2016). Al llarg d’aquest any he comprat per Internet llibres seus. Ranson és un gran divulgador de l’aquarel.la, i devia ser un bon mestre.
Proposa desmitificar-ne les dificultats i seguir el mètode “fast & loose“, que vol dir aproximadament “ràpid i lliure” (i podem substituir lliure per planer o fàcil o relaxat). He copiat molts dels seus models (això sí: sense arribar a la seva excel.lència, com és obvi; adjunto un exemple d’agost de l’any passat). Fins ara he comprat vuit llibres de Ranson (n’hi ha de molt barats de segona mà a Amazon, i sempre en molt bon estat de conservació). M’agrada mirar el que ha fet Ranson. Com sintetitza el paisatge. Com en sap pintar l’essència. Com deixa anar les pinzellades tan àgilment sobre el paper… Recomana no gastar massa en material
s, sinó aprofitar pigments barats, i usar pocs colors (ultramarine, raw sienna, burnt umber, lemon yelow, Crimson alizarine, light red i Payne’s grey), i només tres pinzells (el hake de dues polzades, un pla d’una polzada, i un rigger del 3)… Aconsella, senyala els errors més freqüents dels principiants, recomana l’ús de papers econòmics, i per les dues cares… Bé, en realitat de llibres seus només n’he comprat set, perquè el primer me’l va regalar un llibreter de vell de Palma al qual jo havia comprat en la seva botiga alguns còmics del Tinent Blueberry de segona mà. Precisament aquest llibre estava traduit al castellà, i em va permetre comprendre bé des del principi la proposta francament alliberadora de Ranson. Els altres llibres els tenc en anglès… Anem, però, al grell del motiu d’aquesta entrada. Dia 28 de maig passat compro per Amazon algun llibre més d’ell, entre ells Watercolor, fast & loose, de tapa dura, de l’edició primera, 1987. El seu cost és de 3,55 euros més 2,99 de despeses de transport. M’arriba avui per correu postal de la llibreria de Bristol Countryhous
elibrary (82 Feeder Road,
Bristol BS2 OTQ, GB). Obro el sobre, en trec el llibre, ben conservat, l’obro i… el llibre ve signat per l’autor! Giro pàgina i… hi ha, aferrada amb cola, una carta també signada per Ron Ranson, Ron! Continuo mirant el llibre i, al final, en la part interior de la contraportada, sota la solapa… No vos ho creureu! Hi ha, també aferrat amb cola, un petit dibuix amb un sol color (burnt umber, que l’autor recomana usar per fer proves tonals). El dibuix és de l’any 1989, i és una nota paisatgística a l’aquarel.la signada per ell com a Ron Ranson demo!!! No digueu que no he tengut sort! O ha estat un premi que m’ha volgut oferir el mateix pintor per ser-li tan lleial? O tot és un pur esdeveniment atzarós?
I no em digueu que aquesta no sigui una història preciosa. La carta, escrita a màquina i datada el 9 de febrer de 1989, va adreçada a l’antic propietari del llibre (el nom i l’adreça del qual ve en bolígraf en una de les guardes del llibre: Mr Bob Hood, 36 Oakdale Close, Downend, Bristol BS16 6ED). Ranson li agraeix unes fotografies i els comentaris favorables a un dels seus cursets de cap de setmana al mateix Downend al qual segurament el senyor Hood hi va assistir amb gran satisfacció. La carta porta també el que suposo que és l’adreça del mateix Ranson: Wyeholme, St. Briavels, Gloucestershire GL15 6SA Telephone (0594) 530257. Encara tenc la pell eritzada de l’emoció. Crec que he d’escriure aviat dues cartes a Gran Bretanya…