Els dimonis i l’Altai: històries de llibres

La història dels llibres que hom escriu és sempre incerta. Sovint, la realització d’un llibre frega el miracle, la casualitat o la pura màgia. Amb freqüencia és la força de voluntat, la tenacitat i el treball rigorós allò que permet escriure metafòricament un dia la paraula fi en el darrer full d’un original. Un cop ho has fet, llences el llibre a la mar de l’edició i a l’oceà infinit de la lectura per part d’altri. Més casualitats, atzars, miracles… He rebut fa unes setmanes la sempre educada carta d’un editor comunicant-me que un llibre meu ja no es ven, i que per necessitats d’emmagatzematge o de renovació de les col.leccions ha decidit retirar-lo del mercat i lliurar-lo a la capoladora de paper. Ben fet. Em sap greu, clar que sí!, però, l’editor, en això, comanda. En demano uns exemplars. Ja els tenc a casa. Els aniré regalant a coneguts. Si penses en quanta feina t’ha portat enllestir aquelles pàgines i en la il.lusió que et va fer quan el mateix editor acceptà publicar-les, l’únic que pots i has de fer és donar es gràcies… L’enigma Altai (2010) ja és història. M’ha donat moltes satisfaccions. Entre d’altres, un reconeixement internacional, el de ser inclòs en la llista d’honor de l’IBBY de l’any 2012. Vol dir que n’hi ha exemplars en alguna de les més importants biblioteques per a infants i joves del món. Naturalment, la primera gran satisfacció va ser acabar-lo; recordo que em va costar molt, anys. És un relat d”aventures en la muntanya… Un homenatge a les lectures de la meva infantesa i de la meva adolescència, i de sempre. Una història distinta és la que ha viscut l’obreta de teatre titulada Un conte d’àngels i dimonis, també descatalogada, un projecte molt més senzill i molt més antic (1992). Mirau per on, trobo casualment un enllaç per la xarxa que em porta a El jardín de los cuentos, que al seu torn em porta a la pàgina d’una petita companyia de teatre per a infants del Departamento Cultural d’una per a mi absolutament desconeguda Universidad de Santander, a Bucaramanga, Bolívia! Ofereixen l’obra per representar en barris i comunitats! Encara! L’any 2015! Impensable! A Bolívia! A Bucaramanga! On és això? Què bé! Sé que el text del meu conte corre per Catalunya, on de vegades s’ha usat a escoles i en alguns pobles com a complement o substitut de la representació dels tradicionals pastorets nadalencs, i encara es representa en qualque escola de Mallorca (la foto és del CEIP Simó Ballester de Manacor)… Coses que m’encanten, obviament! Si en teniu ganes i paciència en podreu trobar videos molt graciosos, francament simpàtics. D’aquest, potser n’he parlat en alguna ocasió anterior. Històries de llibres, doncs. Sorpreses. Amb tot això no puc fer ni he de voler fer cap altra cosa que, com he dit abans, donar les gràcies.