Endavant Barcelona, endavant Catalunya!

No sóc independentista. Pens que és una questió de fe patriòtica que jo no compartesc. No obstant, sóc partidari des del primer dia d’un referèndum a Catalunya, legal, pactat i amb avals internacionals. He dit en qualque altra ocasió que no m’agrada el que s’està preparant per al proper dia 1 d’otubre ni com s’està preparant. Ni m’agrada el que fa l’Estat. He dit també que si el pensament vigent a Espanya no fos el de la premsa de Madrid ni el dels partits centralistes (quanta curtor política!), el referèndum es podria haver fet fa temps a Catalunya des d’una interpretació intel.ligent de l’actual Constitució. Dit això, que penso que ha de fer Catalunya després dels horribles atemptats de dia 17? Seguir endavant, recuperar la normalitat. Endavant vol dir també seguir endavant amb el projecte de referèndum o consulta de dia 1 d’octubre. No hi estic d’acord… No m’agrada… Però, Catalunya ha de seguir. Res no pot aturar la normalitat diu tothom (la dreta casposa inclosa, l’esquerra espanyolista, els opinadors i tertulians; tothom ho diu). Doncs, bé: la normalitat a Catalunya és que hi ha des de fa anys un procés singular per a aconseguir un objectiu polític concret. Hi podem estar d’acord o no. Negar o intentar arreconar ara el procés per mor dels atemptats seria donar força als assassins. Creure que aquests han d’aturar o modificar el calendari català és treure profit polític i partidista del terrorisme (com sempre fan els qui ja sabem, per cert). Ja n’hauríem d’estar escalivats, d’això, els ciutatans. Endavant Catalunya, doncs! Des de la més sincera (i arriscada) discrepància.