Va de llibres. Perquè són moltes les lectures que he fet, que he començat o que tenc pendents per a les properes setmanes, mes de desembre, ja. Feliçment. Aquests dies h
e anat a camina
r un poc: Planícia, Salobrar… I la setmana que ve voldria fer-ho per, potser, Cúber i la Volta del General. Veurem. Tenc compromesa una conferència a Llubí, dimecres, per a l’associació de pares i mares del col.legi Duran i Estrany. Vaig fent mentretant dibuixos -ja s’ha format, per cert, el grup d’Urban Sketchers Mallorca, amb perfil de grup al Facebook, i en sóc membre- i alguna aquarel.la. Ja veurem què pot resultar de tot plegat, perquè tenc feinetes diverses que m’ocuparan els dies. Potser caldrà aplicar el que recomana l’explorador Erling Kagge al seu llibret El silenci en temps de soroll, que vol explicar l’aventura d’aïllar-se del món (Grup 62) per tal d’evitar l’angoixa i el desvari… Aquest home ha fet a
peu (i tot sol) el Pol 
Sud i el Pol Nord, i els déus saben quines altres caminades feréstegues. Sap bé què és el silenci. Què significa. El que sí cal és no perdre mai la curiositat pel que ens envolta tal com aconsella (i ensenya) Rachel Carson en un seu llibretó preciós, gojosament retrobat: El sentido del asombro (Encuentro), breu i clarificador. La Naturalesa és plena de meravelles i admirar-se’n és propi de l’ésser humà, diu. Carson conta amb emoció encomanadissa què feia per entusiasmar el seu nebot amb els fenòmens naturals: el vol d’un insecte, una flor, una nit
estel.lada… Cal que els nins es meravellin. A la seva manera, el rar John Berger també ens convida a reflexionar sobre la mera
vella i el sentit de viure: Y nuestros rostros, mi vida, breves como fotos (Nórdica), una lectura que ja he fet i que, no obstant, vull repetir aviat per apropiar-me-la bé, ja que no és fàcil. Abans acabaré Dintre meu, de Doris Lessing, una autobiografia que descriu els anys en què l’autora vivia a l’Àfrica del Sud, els seus orígens, etc. Lessing és una escriptora contundent, feridora, d’una gran intel.ligència, de judicis implacables. Aquí també. La seva literatura és de lectura sovint incòmoda, per franca, i alhora apassionant. Segurame
nt me tranquil.litzarà La muntanya viva de Nan Sepherd, una troballa (Sidillà), una preciositat de llibre, bellament editat, amb cura. Parla de la muntanya: ha d’agradar-me a la força. Té un pròleg de Robert MacFarlane (que tots els muntanyers coneixem) i un altre de Núria Picas, reconeguda corredora de muntanya. I també bellament editat és El libro de Gloria Fuertes para niñas 
y niños (Blackie Books), que recull bona part de la seva obra per a infants, amb un brufat d’anècdotes de la seva intensa vida. Un bon amic m’ha regalat La España vacía, de Sergio del Molino (Ta
urus), un assaig sobre el despoblament de l’interior espanyol (crec: ja vos ho contaré). I per acabar, em plau dir que he après molt de la lectura de l’assaig divulgatiu E=mc2. La biografia de la ecuación más famosa de Einstein, un interessantíssim llibre de divulgació científica sobre el que el títol indica: la fórmula que capgirà, que ha capgirat la interpretació del món. L’autor del llibre és David Bod
anis. L’he trobat a la llibreria de segona mà que hi ha prop de ca-nostra. Mentia, abans. No puc acabar l’entrada sense esmentar un poemari que m’ha sorprès molt favorablement: Poesies, de So Jong-Ju, un poeta coreà fascinant, per a mi desconegut, d’una sensibilitat commovedora. El publica amb atreviment la petita editorial Roure de Can Roca, tan ben dirigida per Josep Francesc Delgado i Hermínia Mas, boníssims escriptors. Vet aquí una mostra de l’expressivitat humil, però densa, de So Jong-Ju: “Amb el so dels ànecs silestres/ que volen damunt les canyes,/ la mare broda crisantems a les coixineres.” Acabo ja, amb una aquarel.la meva (llàstima que la fotografia m’hagi sortit un poc obscura).