Desembre, i punt

Acabarà l’any aviat. Tenc com sempre lectures pendents d’emprendre o ja llegides recentment. No moltes, perquè, he estat redactant (i en alguns casos he hagut de rellegir el llibre comentat) uns breus textos amb algunes raons per les quals recomano les lectures compreses dins l’apartat 150 mots sobre…, que he afegit aquest mes en aquest web. Recuperar lectures sempre és un plaer. Potser jo sigui -he dit en qualque ocasió- més un re-lector que un lector. Poca cosa, doncs, puc presentar en aquesta entrada. Per exemple, entre d’altres llibres, vet aquí aquesta seqüela o segona part o homenatge d’El vent en els salzes titulat Regreso a los sauces, de Roca, escrit molt honestament per Jacqueline Kelly, autora de les aventures (precioses) de Calpúrnia Tate. M’agrada, aquesta seqüela. Naturalment, no és l’original. He llegit amb un immens plaer En el silencio, de Wade Davis, Pre Textos, una història molt completa de les expedicions angleses a l’Everest els anys 1921, 1922 i 1924, amb el colofó del mite de Mallory i Irvine. Un tema que sempre m’agrada retrobar i explorar amb la bibliografia disponible en castellà o català (quasi res, en aquest cas). El llibre és realment apassionant. Com una gran i llarga novel.la d’aventures. Aquells muntanyers eren súperhomes de coratge infinit i força impensable. Volen quan volen, de Miquel Àngel Llauger, Arrela, és un els millors llibres de poesia per a infants en català dels darrers (molts) anys. N’estic convençut. L’he llegit bé, a fons, perquè he tengut la sort de poder fer-ne la presentació pública, gràcies a la invitació de l’autor, un bon amic i boníssim poeta i escriptor (i millor lector encara), i crític literari. I per acabar, m’entretenc copiant les figures del manual Anatomía artística, de Michel Lauricella, magistral, de Gustavo Gili. Què difícil de dibuixar, el cos humà! Per sort no he de passar cap avaluació, amb els meus dibuixos. Els faig per simple plaer de passar l’estona i d’aprendre. I ara recordo que he d’anar a comprar una plagueta de dibuix. Me n’hi vaig tot d’una. O potser la demanaré als Reis, per si passen per les finestres de ca-nostra. Molts d’anys a tothom!