Continuo fent, provant, explorant, passant l’estona (que d’això es tracta). Ara estic tastant papers de diferents gramatges. Entenc que em van millor alguns i d’altres no o no tant. Em plau treballar amb els de 300 grams, per exemple, però, no tots són iguals ni responen igual: Arches, Fabriano, Michel, que és més econòmic i es nota en els resultats, Bockingford, etcètera. Estic provant alguns colors: sèpia, blau cerul.li (he de comprovar que es nomeni així), tinta neutra… En fi: tasts, proves i repeticions. Tractar d’entendre. I comprendre els errors, que cometo un rere l’altre. Els principals: massa aigua, oblidar fer un toc amb el pinzell carregat en un tros de paper higiènic o de cuina, massa poc pigment o massa pigment, por a fer els traços, excés de traços i de detall… Si passes més d’una vegada el pinzell ja estàs perdut… Igual si el passes massa fluix o amb massa força… Hauries de dedicar hores i més hores només a fer proves, traços, mescles… També estic atrevint-me amb formats més grans. Ara, DINA3. Aquí en teniu dos resultats.
El primer (a dalt, esquerra), un paisatge nevat (imaginari, és clar): diuen que són bons de fer, ja que has de deixar molt de blanc de paper. El cel és massa dramàtic i, sobretot, massa gran. Retallat (dreta, enmig), el paisatge queda molt més entenedor i més proporcionat en dimensions. El segon (davall), un paisatge d’aiguamoll en el qual, en sóc ben conscient, he exagerat els colors foscos i hi he inclòs massa detalls. Hi ha interessants clapes de llum a l’aigua, que no estan compensades al cel, que no hi provénen. Amb una esborradora intentaré alleugerir tanta foscor. Podria ser un cap al tard a un salobrar… En fi: aprendre dels errors. Aquesta és la qüestió. Insistiré.
