També és una novetat La memòria de l’oracle, de Pere Joan Martorell (ifeelbook). A veure què serà
. L’avala un premi literari (no és garantia de res), el Premi Mallorca. L’avala, també i això ja és més fiable, l’ofici que, poc a poc, troba l’autor, que sobretot és poeta. Ara, la lectura d’aquesta novel.la seva és a la coa. A la coa amb aquesta vers
ió en català d’un text elegantíssim (i del qual, al seu moment, presentàrem aquí mateix l’acurada versió en castellà), d’imponent expressivitat: Tres veus lligades a Minase, en una traducció de Jordi Mas López, multi-premiada encertadament (Els jardins de Samarcanda). Poesia japonesa lligada de tres grans noms clàssics: Sôgi, Shôhaku, Sôchô. Caldrà trobar una llarga estona de calma per llegir-lo, aquest llibre. Hi ha massa agitació, ara. La trobaré, aquesta estona. Compro per recomanació d’un bon amic lector Abans que el teu record torni cendra, de Maria Escalas (Amsterdam), que m’intriga sincerament. I trobo a la llibreria de 
segona mà
La riqueza de las naciones, d’Adam Smith (Alianza), El péndulo de Foucault, d’Umberto Eco (debolsillo), que no he llegit encara, Un camino en el mundo, de V.S. Naipaul (Círculo de Lectores), i Viaje a las hormigas, de Bert Hölldobler i Edward O. Wilson, un text de divulgació científica sobre la biologia misteriosa d’aquests sers colonials, gairebé perfectes en la seva organització social, i en tot moment fascinants (Crítica). Varietat, doncs. I quantitat. I encara no ha arribat Sant Jordi! Dia 23 passaré unes hores al co.legi d’Es Pil.larí, parlant de llibres i de la lectura, en general… També vaig fer, ahir, aquestes altres aquarel.les, espontànies: una quasi encesa per mor de l’ús dominant del roig clar (light red) i l’altra, essencialment blava, potser més acollidora per als ulls.
