De rutines

Intentam, na Xon i jo, recuperar les rutines domèstiques després d’un llarg i molt intens viatge al Japó. Encara tenim el cervell ocupat a fer el correcte arxiu de les experiències, les imatges, els trànsits, les sorpreses i les anècdotes de més de tres setmanes d’anar i venir per aquest tan interessant país, tan diferent, tan civilitzat i de tanta cortesia. Intentam refer-nos, doncs. De moment, no he tocat les aquarel.les a casa. Sí he dibuixat molt allà. Cada dia hi he fet un dibuix o dos. El quadern de dibuixos ja té una bona part d’apunts japonesos, dels quals n’adjunto només una mostra per ara, per no cansar. Mentrestant, ja vaig fent allò que senyalo a l’agenda d’activitats (aquesta setmana he d’anar a una escola, assistesc a les reunions de Tramuntana XXI, escric ressenyes, he participat en la deliberació del jurat i en l’acte d’entrega a Eivissa del XXXVIIè premi Guillem Cifre de Colonya de narrativa infantil i juvenil, etcètera), i vaig fent també allò que dec a compromisos, com no pot ser d’una altra manera. No he tardat a visitar la llibreria de segona mà de prop de ca-nostra. I no he deixat de rebre novetats mentre que he estat fora. Tenc, doncs, lectures per fer, i ja n’he fet alguna, com és natural. El llibre de V.S. Naipaul me sembla interessant d’entrada: Un camino en el mundo (Círculo de Lectores). Les novel.les de la trilogia, que ja he llegit, de Jeff VanderMeer (Aniquilación, Autoridad, Aceptación) són de veres inquietants. Bona ciència-ficció. Quasi psicodèlica. Molt reflexiva. De Jaume Benavente m’arriba L’home que llegia Miquel Strogoff (Més llibres). Els títols d’aquest autor sempre m’atrauen. Escriu bé. Plató i un ornitorinc entren en un bar…, de Daniel Klein i Thomas Catchhart (La Campana), és un llibre de filosofia, dels que ntenten posar la filosofia a l’abast de tothom. A veure què serà. I ara mateix estic feliç rellegint un clàssic del gènere d’aventures: Las cuatro plumas, d’A.E.W. Mason, les versions en cinema del qual tenc ben presents, sobretot les de 2002, que guanya amb els anys, i l’entranyable clàssic de 1939, dirigida per Zoltan Korda, tot un referent del gènere també. A ca-nostra, d’infant, els meus pares tenien aquesta edició, i aquest va ser l’exemplar que jo vaig llegir aleshores. Quin gran plaer, rellegir llibres encantats!