Toca Àfrica?

Toca. Repasso lectures, i en faig de noves, per preparar la xerrada que he de fer en el context dels Dijous del GOB el proper setembre (segurament), a l’inici del curs 2018-2019, i que coordina el bon amic Xavier Manzano. En la xerrada parlaré de com, d’infant i jove, algunes lectures i pel.lícules me feren naturalista i conservacionista. O m’ho penso. Entre les lectures repassades, destaco aquestes aventures seleccionades d’Eustaqui Morcilló i Babali (després Babalí), de Bruguera (i abans del TBO), dibuixades pel gran Benejam, nascut a Ciutadella, per cert. He pogut trobar-ne un exemplar a la biblioteca municipal Josep Maria Llompart de s’Escorxador, de la qual en sóc membre. No coneixia el llibre de Barbara Gowdy, El tesoro blanco: veurem què serà. Va d’elefants. Amb ganes llegiré Cazador blanco, corazón negro, de Peter Viertel (Berenice). Fa molt de temps que vaig veure la pel.lícula (Clint Eastwood). Tractava del rodatge de La reina d’Àfrica, una pel.lícula molt divertida, entranyable, i de com el seu director, John Huston, el que volia era caçar un elefant… En la conferència parlaré precisament de caçadors blancs. Las reinas de África és el títol del llibre de Cristina Morató (Plaza&Janés), i s’hi presenten noms i aventures de moltes dones mai no tingudes en compte realment, tot i les seves aportacions a l’exploració i coneixement del continent. Justa reivindicació: eren totes unes dones admirables, valentes, insuperables. Rellegiré Las verdes colinas de África, d’Ernest Hemingway, El cazador blanco, de John A. Hunter, Los misterios de la selva, d’Emilio Salgari, perquè recordo que hi cita el goril.la, El sueño de África de Javier Reverte, Las raíces del cielo de Romain Gary…