Ja m’ha arribat la carta de La Galera, editorial històrica. Vull dir, la carta que em comunica el següent: “Periòdicament procedim a la revisió dels exemplars que hi ha en estoc al nostre magatzem amb la finalitat de poder sanejar les existències. Si trobem títols que tenen un nivell de vendes molt baix, ens veiem obligats a tirar endavant operacions de descatalogació i de destrucció de l’estoc. Malauradament, aquest és el cas de les vostres obres del full adjunt”. Ai, déu! Ai, ai, ai! És la carta que els escriptors més temem (més, fins i tot, que la que ens comunica molt educadament i molt formalment que els nostres textos nous no són aptes per ser publicats). I quines són les obres del full adjunt? Doncs: El raïm del sol i de la lluna (en estoc: 225 exemplars), El secret de la fulla d’alzina (541 exemplars) i Les ales roges (803 exemplars). Què hi farem? Per curiositat, miro la liquidació de drets d’autor de 2017, i s’hi confirma sense remei això del “nivell de vendes molt baix”: cap exemplar venut d’El raïm del sol i de la lluna i d’El secret de la fulla d’alzina, i 46 exemplars venuts de Les ales roges. Durant tot un any. Dades irrefutables. Així que, senyores, senyors: ja m’ha arribat. La carta. Les coses són com són. I ha estat bell, i molt, mentre que ha durat. No puc fer cap altra cosa que estar profundament agraït a La Galera, i a mi mateix, si se’m permet la vanitat. Gràcies a l’editorial per haver confiat amb la meva feina, i pel que fa a mi, gràcies per haver tengut la gran il.lusió i la voluntat suficient per escriure uns llibres que m’han donat moltes, moltes satisfaccions. No puc oblidar, ni voldria fer-ho, que amb El Raïm del sol i de la lluna vaig obtenir el premi Guillem Cifre de Colonya de 1982, i que amb Les ales roges vaig obtenir el Josep Maria Folch i Torres de 1987. I que qualcú de prestigi en el nostre món literari, en haver llegit El secret de la fulla d’alzina em va voler qualificar hiperbòlicament de “Tolkien catalanesc”! Mira per on (afegiu aquí l’emoticona d’èbria hilaritat). Són textos que me permeteren iniciar i consolidar el meu quefer literari. Naturalment, gràcies a qui estava i està encara al meu costat, permetent-me aquestes dedicacions. I gràcies als il.lustradors Francesc M. Infante i Ismael Balanyà. L’editor va ser Francesc Boada, un grandíssim professional. Els propietaris de La Galera, aleshores, eren els Dòria, vertaders pioners de l’edició de literatura infantil i juvenil en llengua catalana. Són noms gairebé històrics. Ha canviat el món editorial: res no en queda, just el nom, d’aquella editorial familiar. Han canviat els gustos literaris, el model de lector, el mercat del llibre, els temes d’interès, l’escriptura, la crítica… Jo mateix he canviat! Tot evoluciona. Què bé haver pogut participar tan positivament en aquella fase de la nostra literatura infantil i juvenil! Estam parlant de llibres editats els anys 1983 (El raïm…), 1985 (El secret...) i 1988 (Les ales roges). Han durat, doncs, 35, 33 i 30 anys respectivament. No és per estar-ne satisfet? No és per donar les gràcies? Els tres llibres han tengut vàries edicions, i suposo que milers d’exemplars venuts al llarg de tants d’anys. Qui pot saber si tendran una nova vida a partir d’ara? En recupero els drets a partir de dia 30 de setembre. Què en faré? No ho sé. Esperar, potser. I esperau vosaltres, perquè encara no he acabat: mil bilions de gràcies als nins i nines que, al seu moment, llegiren aquests llibres (i als seus pares i mares, i als seus mestres)! Creureu que, d’aquests nins i nines, encara me’n trobo -ara ja granats, molts amb trenta anys a les cames i molts amb fills en edat escolar- i em diuen que aquelles lectures infantils els són inoblidables? Puc haver somiat, com a escriptor, una més gran gratificació? Sens dubte, no.
-
Entradas recientes
Archivos
- noviembre 2024
- octubre 2024
- septiembre 2024
- agosto 2024
- julio 2024
- junio 2024
- mayo 2024
- abril 2024
- marzo 2024
- febrero 2024
- enero 2024
- diciembre 2023
- noviembre 2023
- octubre 2023
- septiembre 2023
- agosto 2023
- julio 2023
- junio 2023
- mayo 2023
- abril 2023
- marzo 2023
- febrero 2023
- enero 2023
- diciembre 2022
- noviembre 2022
- octubre 2022
- septiembre 2022
- agosto 2022
- julio 2022
- junio 2022
- mayo 2022
- abril 2022
- marzo 2022
- febrero 2022
- enero 2022
- diciembre 2021
- noviembre 2021
- octubre 2021
- septiembre 2021
- agosto 2021
- julio 2021
- junio 2021
- mayo 2021
- abril 2021
- marzo 2021
- febrero 2021
- enero 2021
- diciembre 2020
- noviembre 2020
- octubre 2020
- septiembre 2020
- agosto 2020
- julio 2020
- junio 2020
- mayo 2020
- abril 2020
- marzo 2020
- febrero 2020
- enero 2020
- diciembre 2019
- noviembre 2019
- octubre 2019
- septiembre 2019
- agosto 2019
- julio 2019
- junio 2019
- mayo 2019
- abril 2019
- marzo 2019
- febrero 2019
- enero 2019
- diciembre 2018
- noviembre 2018
- octubre 2018
- septiembre 2018
- agosto 2018
- julio 2018
- junio 2018
- mayo 2018
- abril 2018
- marzo 2018
- febrero 2018
- enero 2018
- diciembre 2017
- noviembre 2017
- octubre 2017
- septiembre 2017
- agosto 2017
- julio 2017
- junio 2017
- mayo 2017
- abril 2017
- marzo 2017
- febrero 2017
- enero 2017
- diciembre 2016
- noviembre 2016
- octubre 2016
- septiembre 2016
- agosto 2016
- julio 2016
- junio 2016
- mayo 2016
- abril 2016
- marzo 2016
- febrero 2016
- enero 2016
- diciembre 2015
- noviembre 2015
- octubre 2015
- septiembre 2015
- agosto 2015
- julio 2015
- junio 2015
- mayo 2015
- abril 2015
- marzo 2015
- febrero 2015
- enero 2015
- diciembre 2014
- noviembre 2014
- octubre 2014
- septiembre 2014
- agosto 2014
- julio 2014
- junio 2014
- mayo 2014
- abril 2014
- marzo 2014
- febrero 2014
- enero 2014
- diciembre 2013
- noviembre 2013
- octubre 2013
- septiembre 2013
- agosto 2013
- julio 2013
- junio 2013
- mayo 2013
- abril 2013
- marzo 2013
- febrero 2013
- enero 2013
- diciembre 2012
- noviembre 2012
- octubre 2012
- septiembre 2012
- agosto 2012
- junio 2012
- mayo 2012
Meta
Entrades