Intento afermar la meva paleta de colors. Què difícil! Seguesc la que recomana Ron Ranson, ja ho sabeu, set colors només: French Ultramarine, Payne’s Grey, Raw Sienna, Burnt Umber, Light Red, Crimson Alizarin, i Cadmium Yelow (o Lemon Yelow). Hi afegeix de vegades el blau ceruli (Cerulean Blue) i el blau de Prússia (Prussian Blue), que m’encanta particularment, i també el Burnt Sienna. En Cesc Farré, admirable aquarel.lista i boníssim docent, ens va dir en un curs que el lavanda i el turquesa són molt útils… No conec el primer, però, entenc que per pintar la mar necessito un turquesa (per no haver de perdre temps fent la mescla fins a obtenir-lo). Quin turquesa? Farré usa, crec, un Cobalt Turquoise. També va dir que era útil el Neutral Tint, que estic provant. Serveix per, entre d’altres coses, fer les ombres (Ranson les fa amb una mescla de light red i ultramarí, amb la qual cosa ja evites un nou color a la paleta). Com veieu, el tema es mou entre dos pols: un, al qual m’agradaria lligar-me, diu que és millor tenir pocs colors, i aprendre els seus usos i possibilitats i a mesclar-los bé; i l’altre diu que cal una paleta ampla. Si vas, però, provant més colors, pots acabar amb una paleta confusa i ingovernable (al meu baix nivell de coneixements i de pràctica, i d’acord amb les meves expectatives: just passar l’estona). Aquí estic, doncs. De
moment, ja he descartat els dos verds que tenia, l’indigo, el sèpia, tot i que aquests dos darrers m’encanten, i l’ocre groc. Tanmateix és vera que els verds no els usava molt i que és millor obtenir-los de mescles. En resum: cal practicar molt, fer moltes de proves i embrutar molt de paper. En aquest aspecte, tenc ara blocs d’A3, que me sembla una dimensió infinita. El gramatge (ai, els preus!) és variat: 225, 280 i 300. Ho són les marques (ai, dic!). Faig proves, i em desespero, francament. Aquesta n’és una. La fotografia és feta quan el paper encara està humit (podeu veure les ondulacions del paper encara moll). El paisatge és inventat (es nota que m’agraden les zones humides?), fet amb pressa només per veure la reacció del paper. M’agrada el llum (el de l’aquarel.la, no el de la fotografia, massa obscur).