Estudio la manera de fer paisatges (és el que vull arribar a saber fer, i afirmo que només vull fer-ho per trobar una satisfacció personal, mentre que me duri aquesta dèria). Paisatges imaginats des dels reals que tenc arxivats en la memòria. I també des dels que tenc desats com a models elaborats per altres pintors. El primer és de dimensions molt petites: 11 x 15, i de textura molt granulosa, un paper vegetal molt “espès”, d’una marca índia que no recordo. Aquest paper quasi escup la pintura, és molt curiós. Hi he rascat algunes línies amb un cantó d’un carnet caducat de la Federació Balear de Muntanyisme i escalada, mirau per on! El segon és de 29,7 x 42, de 225 grams, de marca Canson. Curiosament, m’agrada la taca de siena torrat que ha quedat a mitja alçada. El tercer és de les mateixes mesures, 29,7 x 42, de la marca Michel (un producte molt econòmic), i de 280 gr; en aquest cas he tombat un poc el paper, perquè l’aigua m’ajudi a pintar el cel. Els aucellets que hi ha són els millors que he fet fins ara. Començo a entendre que necessito usar papers més bons. També entenc que he de perdre la por, definitivament, a posar pigment, més pigment.
Primer: 
Segon: 
Tercer: