Les Cartes a Màrius Torres de Joan Sales (La cara fosca de les lletres) són un document extraordinari del període comprès entre 1936 i 1940, és a dir del temps que durà la Guerra Civil espanyola,
tot i que aquest nom no és agradable de dir, i és discutible, terrible.
Sobretot, perquè de vegades sembla que encara no ha acabat: els guanyadors (colpistes, franquistes) no cedeixen i ens imposen la idea de l’Espanya única (i miserable, ignorant, antiga, de toreros, cupletistes i guàrdies civils, reis, bisbes i jutges que creuen ser els salvadors de la Pàtria: deixem-ho estar). La lectura d’aquestes cartes, incloses les que Sales envià també a la musa dels dos, Mercè, són molt potents. Catalanistes, també. Jo penso que foren escrites des de la il.lusió per trobar un país català impossible, des del somni, des dels pensaments de l’élite burgesa catalana…
Què actuals, doncs! Sales o
dia els anarquistes i els comunistes (i sembla que ell no n’havia estat adversari inicialment, almenys dels comunistes). I menysprea el que és espanyol… Cal llegir-les! Salvador Dalí era un geni. O un foll? O un foll genial? Un embaucador? Llegir-lo és assegurar-se frases demolidores: Los cornudos del viejo arte moderno (Tusquets), és el llibre seu que he trobat darrerament. Continuo amb la meva intenció de saber com escrivia Jane Austen, i certament és un plaer fer aquesta exploració lectora. Ara toca Orgull i prejudici, en l’edició castellana d’Edimat Libros. No cal dir que trobada a la llibreria de llibres de segona mà de prop de ca-nostra. Com les obres ant
eriors o com Las bodas de Cadmo y Harmonia,
de Roberto Calasso (Anagrama), una mirada personalíssima i cultíssima dels mites grecs clàssics, que tenia moltes de ganes de trobar. També hi he pogut comprar L’arrel i l’escorça, una biografia de Miquel Martí i Pol, d’Ignasi Pujades (Proa), que em sembla de gran interès per a mi, que estimo el poeta. L’única novetat autèntica d’aquesta entrada és La buscadora de setas, de Long Litt Woon (Maeva), que recull l’experiència d’una cercadora de bolets singular, una bella història, curiosa. Els bolets ajuden a comprendre i suportar el dol. I mentrestant, aquarel.les, com aquesta:
