Un paisatge, diguem-ne, soft:
I un altre, diguem-ne, més hard:
El primer és pintat sobre paper Bockingford de 300 gr., hot pressed, de dimensió DINA3. Hi notareu una rascada lletja o dues. Prové d’haver desferrat amb poca cura la cinta de marca de l’horitzó. Aquest paper no és prou resistent. Me’n queden encara alguns fulls. El segon és pintat sobre paper Michel (de bloc econòmic) de 300 gr., gratellós, i de la mateixa dimensió. Els colors són Windsor&Newton: ocre groc de fons (preferesc el siena natural: faig proves), ombra torrada, ultramarí, blau de Prússia, gris de Payne (excessiu en el segon paisatge: cal anar alerta amb la potència d’aquest color), i un toquet d’alitzarí (quin és, en català, el nom vertader d’aquest vermell?). En ambdós casos, tracto de treballar els cels amb niguls, el llum, els reflexes sobre la mar i les voreres.