Acaba gener

I continua el roi de lectures, tant les “fetes” com les “per fer”, inacable inventari, catàleg d’estones i de quimeres, de títols i d’autors o autores. I això, fora comptar les que faig per ressenyar, o no, al suplement cultural Bellver o simplement per estar un poc al dia de les publicacions en literatura per a infants i joves, i encara altres. Mentre poguem… No he pogut mai amb la lectura d’El mestre i Margarida, de Mijaíl Balgàkov (La Magrana), i no em demaneu per quin motiu, perquè no el sabria explicar. Aquesta vegada tampoc no he pogut. No em captiva, em cansa. O no la sé interpretar. O no sé copsar el que l’autor ens vol dir… Entenc que la novel.la està molt ben escrita, que és intel.ligentment delirant, però, no m’agrada. Segurament vol expressar sentiments que no compartesc o que no sé descobrir. Segurament el text té una història de censura o de repressió… Paciència, doncs. En canvi, Matadero Cinco, de Kurt Vonnegut (Biblioteca El Mundo), m’ha semblat molt bona, amb el seu estil tan… nordamericà, aparentment simple i pragmàtic. Les dues les he trobat a la llibreria de vell, com aquest lleuger volum de Escritos y dichos sobre el libro, a cura de Manuel Bartolomé i María Vidal (edhasa), molt entretengut i de molt amable lectura. Compromesa és la lectura d’aquest I tu, ets feminista?, de Gemma Celestino (Bromera), que fa pensar i que sobretot obliga a avaluar novament tantes conductes interioritzades i que consideram normals quan en realitat no haurien de ser-ho. Lligats a interessos molt personals són els textos de les memòries de José Antonio Valverde, que ara llegesc amb els volums tercer i quart, que em deixa un bon amic: Sahara, Guinea, Marruecos. Expediciones africanas i La aventura de Doñana. El que s’hi descriu pertany a una alra època, no tan llunyana cronològicament, però infinitament enfora: el món que s’hi mostra ja no existeix. El que en queda és, en realitat, un parc temàtic per a turistes. Trista dessecació de Doñana, trista extinció d’espècies al Sahara occidental, abans espanyol i francès. La potent i densa conferència d’Arnau Pons, Celan, lector de Freud (Lleonard Muntaner) m’ha agradat, perquè és producte de la reflexió i d’una gran coneixement crític de l’obra del poeta castigat per l’horror nazi. No obstant, preferesc sempre lectures més benvolents, no tan hermètiques ni tan farcides de dòl. Parla, Pons, de com han d’interpretar-se els textos. Qui ha dit que escriure o llegir són activitats fàcils? T’hi pot anar la vida. Mentrestant: caminades, concerts de Víctor Uris, pel.lícules, aquarel.les (de vegades esquerrades del tot: hi ha dies que no hauries d’agafar els pinzells), gestions casolanes, una entrevista a IB3, per al programa meteo, o la conversa amb na Mar Rayó gravada per al programa, també d’IB3, Els entusiastes… Anar fent.