Interessantíssim i estimulant assaig sobre la creació poètica: La baba del caracol de Chantal Maillard (Vaso Roto/Cardinales).
Quanta saviesa, la d’aquesta autora! En canvi, la seva poesia me sembla excessivament cerebral, i per a mi inassolible, de difícil interpretació. Coneix molt bé la literatura oriental i la cultura d’Orient (Santôka, per exemple, o l’Índia). Molt distint, i divertidíssim, és aquest llibre de viatges de Bill Brysson, la lectura del qual desembafa i allunya les preocupacions. Té, Brysson, un estil fresc, aparentment espontani, amb un bon brufament de comentaris jocosos sobre allò que veu i troba. Aquí viatja a Austràlia: En las antípodas (RBA). M’és impossible no riure amb les seves not
es.
De tot en sap treure punta. El caso del anillo és un thriller (amb Tolkien pel mig, crec: ho sabré en obrir el llibre). De tard en tard m’agrada llegir-ne qualcun per pur entreteniment. També desembafen. L’obra és de Michael Ridpath, autor que no conec de res. L’edita Espasa. De més ambició literària deu ser aquest Creta, lateral traveling (La Noche Polar) d’Agustín Fernández Mallo, autor que convé llegir de temps en temps. Les seves derivacions no saps mai on et poden portar. La bona amiga Hanna (Aina) Bonner me dóna La mente salvaje, una antologia de textos de Gary Snyder,
poeta i assagista nordamericà atentíssim amb la Naturalesa, afecció que n’Aina i jo compartim des què ens vàrem conèixer ja fa molts, molts d’anys. Què bé! Com podeu veure, no me falten lectures (i mai no exposo aquí totes les novetats que m’arriben d’editorials especialitzades en literatura infantil i juvenil, perquè només penjo les ressenyes que d’algunes en faig per al Bellver). Curiosament, me n’adono que aquestes d’avui, que no són novetats, són totes lectures en llengua castellana: què hi farem! Són llibres comprats a la llibreria de segona mà de prop de ca-nostra o deixades de qualcú, com he dit. Potser és un indicador, això. Afegesc una aquarel.la d’aquests dies. Llàstima que la fotografia no reproduesqui bé el color. Té més llum del que sembla. És un detall, perquè l’aquarel.la completa m’ha quedat massa “densa”.
