Verne i uns interrogants

Jules Verne és un dels meus referents. I em referesc a la Literatura i a la Vida. A com passar per la Vida. Lector, compromès, escriptor, curiós de tot avenç científic i de tota questió cultural… En fi: Verne és Verne. Intimida. Sempre dic que L’illa misteriosa va ser el primer llibre que vaig llegir sencer, o un dels primers. El rellegesc de tard en tard. Té escenes, capítols memorables. D’unes pàgines d’un altre llibre seu, Viatge al centre de la Terra, i d’una il.lustració en aquestes pàgines (en l’edició de Bruguera de Colección Historias) me va venir l’espira de la qual va sortir molts d’anys després la meva novel.la L’enigma Altai… I ja podeu imaginar, què fàcil!, d’on prové el títol d’El cementiri del capità Nemo. Curiosament, tan amant de la ciència, o de la tècnica en tant que ciència aplicada, Verne no treballà tant la ciència general, la ciència en abstracte. O no m’ho sembla. Sempre m’han vengut uns interrogants, en aquest sentit: Verne coneixia la teoria de Darwin? L’acceptava? Era evolucionista, ni que fos lamarckià? L’evolucionisme s’insinuava ja en el segle XVIII (Goethe, per exemple, o el padrí del mateix Darwin, entre d’altres) i esclata poderosament a la meitat del XIX, amb l’obra de Darwin i de Russell-Wallace, i amb les proves paleontològiques que, poc a poc, es descobririen en l’època, i que Verne coneixia per ser lector de revistes científiques avançades. Diferents treballs sobre l’obra i la persona de Jules Verne senyalen que en la novel.la Le village aérien o La Grand Forêt (pot portar un els dos títols, segons les edicions) hom pot endevinar qualque senyal per tractar de respondre a aquests interrogants… És notable, en aquest sentit, l’article El pastor de mastodontes: la prehistoria en Jules Verne, de Rafael Domingo Marttínez, dins el volum De Julio Verne a la actualidad: la palabra y la tierra, editat per Mª del Pilar Tresaco, Javier Vicente i Mª Lourdes Cadena (Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2013, pàgines 121-137). Verne es debatia entre l’evolucionisme i la tradició cristiana de l’origen bíblic del ser humà… He trobat, a la llibreria de segona mà de prop de casa, un exemplar d’El poble aeri, en castellà. La tenc en arxiu digital. L’esborraré. Preferesc el paper. Verne és autor de paper. Jo sóc lector de paper.