Com és natural. O potser no tant: s’hi afegeix l’extremisme meteorològic. Preocupació ambiental màxima. Ja era hora! Lectures, un poc d’aquarel.la, alguna pel.lícula, les rutines diàries… Res de muntanya (i sóc sensible a aquesta abstinència, que em desbarata; necessito caminar-hi). Cal esperar la suavització de les temperatures. Paciència, doncs, i respiracions. La platja? La mar? Fa un parell d’anys que hi hem renunciat: massa gent, massa cotxes, massa vaixells, massa turistes, massa motos aquàtiques i altres aparells d’ocupació de l’espai marí costaner, massa mòbils engegats, massa venedors ambul.lants… En resum: massa desordre. D’ahir, una pràctica:
