La importància del model

També és essencial el model. Avui he fet aquestes dues versions del model que em suggereix l’esplèndida i dramàtica fotografia d’en Xisco Alario, publicada al Diario de Mallorca. La secció, setmanal, es titula Fotos corrientes, i surt els diumenges.  Aquest cel profund, aquest paisatge mariner m’ha temptat. És molt potent. Quasi inversemblant! N’he fet dues aquarel.les en una estona. La primera (dreta) ha resultat excessiva i negativament blava, i per si fos poc el paper no ha resistit gaire bé les manipulacions per treure’n els espais de claror… Queda grollera i falsa. De fet, no hauria de ser mostrada aquí. Què hi farem! No sé si és oportú mostrar els nyarros. La segona, a baix, m’agrada més. Aquí he intentat fer una mescla de colors més versemblants i més assosegadors i alhora he intentat escampar les aiguades amb més suavitat. He baixat l’horitzó. He reduit la superfície del mar. El paper és millor -o és més adequat al meu mode de fer, tampoc no en tenc les referències-, jo hi he treballat amb més prudència i, havent estudiat els errors anteriors, he anat amb més cura i amb més seny… En definitiva: prova inicial i repetició i, quan pugui, una altra repetició. Sé que no està acabat. No obstant, no el tocaré pus, aquest resultat. Si toques massa les aquarel.les, les fas malbé irremeiablement. Ho dic per experiència. I ho aconsellen els grans mestres.