Lectura crítica, 2

Un poquet més de lectura i de crítica. ARM? Alguna reflexió més? Que els opinadors de lectures ens podem equivocar, com apuntava en l’entrada anterior, crec, és ben segur. Probable. Possible. En tenim dret, els lectors, d’equivocar-nos. Vegem-ne un exemple. M’han passat darrerament d’una editorial els volums d’una sèrie “perquè la llegesquis i en gaudeixis”. Gràcies. És una sèrie que ha resultat premiada volum a volum, i no dubto que merescudament premiada. No he pogut ni acabar el primer volum: no em diu res. Llegiré el segon i els altres volums? Per a què? Estic equivocat? És possible. És probable. És segur? Sóc injust? És injusta la lectura o el veredicte que la lectura, en aquest cas la no-lectura, em faria lliurar? Què difícil! Com justifico aquesta disparitat de criteri amb aquests altres lectors que han premiat una tan gran feinada? Qüestió de gustos? D’interessos propis? De circumstàncies sobre les que n’ignoro el sentit? Els personatges no acaben de resultar-me atractius. El relat és demorat; podria portar més ànim… Podria apuntar més notes de la meva lectura. En definitiva, no ressenyaré la sèrie al suplement Bellver. O sí? Perquè, aquí se’m planteja un repte, o una obligació. M’hi empeny el respecte que dec a l’autor o l’autora (no vull donar pistes) per la seva gran i llarga i tenaç feina literària. I si el meu error de lector, de crític, queda en evidència quan llegesqui el segon volum, o quan m’enfronti al tercer o següents? L’autor també té drets. I un dels drets que té és el de ser llegit. Ho faré, doncs. Llegiré amb gust el segon volum de la sèrie. Potser no en tregui gust, al final. Però, puc assegurar que començaré la lectura amb gust. Pel dret que en té l’autor. Pel respecte que em mereix l’opinió dels altres premiadors. O per contrastar aquesta seva opinió amb la meva. A la feina, doncs! ARM? Doncs, sí: mai no he pogut llegir les sis darreres entregues de la sèrie de Harry Potter. M’agradà molt el primer volum. Del segon, vaig cansar-me’n abans d’arribar a la meitat. Els altres ni els he començat. Li reconec mèrits, a la sèrie del personatge Potter, molts, i interès. Són indiscutibles. Ho són? Però, dels set volums me’n sobren sis.