Companyies

Fa anys vaig usar frases literals dels textos de Ramon Llull per simular estones de la conversa d’un personatge singular de nom Quernablan en les pàgines de la meva novel.la L’ungla de la gran bèstia (Moll, 1997). La següent n’és un exemple: “compania no vull haver sinó de Déu e d’arbres, herbes, aucells, bèsties salvatges, aigúes, fonts prats e ribatges, sol, lluna, estelles, cor neguna d’estes coses no embarguen l’anima a contemplar son Déu“, que sembla un compendi del més pur franciscanisme, i que prové del Llibre d’Evast i Blanquerna. He usat també aquesta frase en algunes conferències i escrits. M’agrada i m’agrada reflexionar-hi. Avui n’he trobat una de Carl Gustav Jung en un llibre titulat La sabiduría de los lobos, de Elli H. Radinger (Urano, 2018), que l’usa d’entradeta a un dels capítols. Diu Radinger que diu Jung (traduesc): “I no obstant, hi ha tantes coses que m’omplen: les plantes, els animals, els niguls, el dia i la nit, i l’etern que hi ha en l’home. Com més insegur em sento de mi mateix, més creix en mi el sentiment de parentiu amb totes les coses” (p. 125). M’agrada també.