Ja n’he parlat aquí en una altra ocasió. O en més d’una. Això dels quaderns, de les plaguetes és una mania. 
Una obsessió. I encara una il.lusió. Escric en quaderns, dibuixo en quaderns. Amb el dibuix que mostro aquí, un apunt d’un paisatge periurbà de Palma, vaig acabar el mes de juliol passat i alhora el desè quadern d’urbansketcher. Amb els versos (o el que siguin) que reproduesc a baix, vaig omplir fa uns pocs dies una pàgina més d’un breu poemari encara inacabat, que vaig començar, déus de l’Olimp!, dia 7 de febrer de 2013. Sí, déus i deesses! Per què sóc tan lent? Per què la meva escriptura és, ara, tan avara. O tan peresosa? Aquest és el poema, o l’aforisme, o el no sé què.
No vulguis imposar silenci
als versos que han de ser escrits.
Del Quadern del ropit, inèdit.