Sí, disculpau-me per l’equivocació amb el nom de l’autora. On diu Maria Carme Roca ha de dir, en aquest cas, Maria Mercè Roca. Ho sento molt. Què pensava, jo, quan escrivia la ressenya d’aquest boníssim llibre, tan positivament veterà? I com és que només vaig equivocar-me una vegada, quan el nom surt tres vegades…? Misteris de la ment i de les presses, i de tot plegat. Per sort, com deia Borges, els diaris són un museu de “minúcias efímeras”. Però, l’autora mereix que li demani disculpes, i ho faig apesarat, i alhora convençut que comprendrà l’error i en efecte me’l disculparà. També l’editor haurà de disculpar-me. I a vosaltres vos demano el mateix. Aquí, sovint ens confonen a Miquel Àngel Rayó i a mi… Els dos pedagogs, i els dos treballadors de la cultura i de la docència. No en parlem pus. Surt, avui, doncs, aquesta ressenya d’un de veres bon llibre.
