De fa una setmana, és aquesta aquarel.la, just d’abans de partir a caminar amb na Xon i amb alguns amics i amigues per la Rota Vicentina, al sud-oest de Portugal. Una excursió preciosa de la qual parlaré en una nova entrada. Ara, i això ho comento de passada, estic satisfet pel premi Nobel atorgat a Peter Handke, un autor dels que jo nomeno “rars”. He llegit, amb els anys vàries coses seves: El peso del mundo, La tarde de un escritor (el llibre que em va iniciar a la seva escriptura singular), Lucie en el bosque con estas cosas de ahí, Ayer, de camino, i Ensayo sobre el lugar silencioso… Sempre m’he quedat amb la sensació d’haver conegut textos infreqüents, notables. I en canvi, no conec res -ni en coneixia el nom ni l’existència física ni literària- de l’altra autora premiada: Olga Tokarczuk. Si és tan intreressant com na Zymboszka, ja m’agrada. Però, avui, ara, jo volia només penjar una marina nova, feta uns dies abans de partir de viatge. És aquesta, i n’estic content. Paper Schut Aquarel Noblesse, de 30×40 cm, 300 gr, cold pressed.A la fotografia li manca un poc de llum.
