Segon
Tot depèn de tota la resta.
Proverbi haida
És interessant recordar les hipòtesis d’en Jared Diamond, exposades sobretot a Colapso, on afirma que, per primera vegada ens enfrontam a un declivi global de la Humanitat (pàgina 48). Diamond enuncia les causes de les crisis de les societats humanes. Per a les antigues: la desforestació i destrucció de l’hàbitat; l’erosió, salinització i pèrdua de fertilitat del sòl;
la gestió de l’aigua (falta, contaminació, tractament de l’aigua residual); caça i pesca excessiva; espècies introduïdes que esdevenen invasores; creixement de la població humana; augment de l’impacte o “petjada ecològica” per càpita en el medi ambient. Per a les modernes, a més: canvis climàtics originats per l’acció humana; excés de contaminació química tòxica en el medi; escassetat d’energia i consum excessiu dels recursos energètics globals; abús humà de la capacitat fotosintètica del planeta. De tanta problemàtica, és obvi que el ciutadà comú, i el creador comú, no en sap un borrall per construir-ne un relat o un text coherent.
D’altra banda, diu Yuval Noah Harari a 21 lliçons per al segle XXI: “Los humanos llevan aquí cientos de miles de años y han sobrevivido a numerosas edades de hielo y períodos cálidos.
Sin embargo, la agricultura, las ciudades y las sociedades complejas existen desde hace no más de diez mil años. Durante este período, conocido como Holoceno, el clima del planeta ha sido relativamente estable. Cualquier desviación de los patrones del Holoceno planteará a las sociedades humanas actuales problemas enormes que nunca han conocido. Será como realizar un experimento con final abierto con miles de millones de cobayas. Y aunque la civilización humana acabara por adaptarse a las nuevas condiciones, ¡quién sabe cuántas víctimas podrían perecer en el proceso de adaptación!” (138), i afegeix: “Este experimento terrorífico ya se ha puesto en marcha” (139).
Confesso la meva pròpia incompetència al respecte. Parlo de la meva experiència, sense voler fer de la meva anècdota insignificant cap categoria. Me tenc per persona preocupada des de fa dècades per la diversa problemàtica ambiental, en tenc una certa consciència, i he participat en organitzacions ciutadanes de caràcter ambientalista. Però… I aquest “però” potser m’avergonyeix: del canvi climàtic no n’he estat prou compromès, més enllà d’aportar les quotes a les ONG que se’n preocupaven activament, tant en l’aspecte ambiental com social. M’he entretengut en aspectes més propers, en què podia intervenir de forma directa. Vull comentar, en relació amb el meu cas, tres punts.
Primer. L’any 1998 vaig publicar l’assaig Educació ambiental i llibres per a infants i joves, on relacionava llibres especialment adreçats a lectors joves (85 títols) amb diferents facetes de la problemàtica ambiental, a més de nombrosos referents bibliogràfics d’estudi de la literatura infantil i juvenil del moment. Doncs bé: no hi esmentava res del canvi climàtic. Cap llibre d’aquests no en parlava específicament. De disset categories ambientals que jo exposava en el text, ni una es referia a la crisi climàtica per se. Contaminació, minva de la capa d’ozó, pluja àcida…
Segon. Vaig fer-me realment conscient del problema climàtic gràcies a la lectura d’un article publicat a El País, on es deia que les principals companyies asseguradores de transports marítims ja calculaven les primes per assegurar el transport de mercaderia per rutes que s’obririen a l’Àrtic a conseqüència de canvis climàtics previsibles, fusió de gel inclosa. Va ser una fuetada cognitiva: “Si aquesta gent fa aquests càlculs, el tema no és una verba”.
Tercer punt. Ara hem sabut aquí que als Estats Units hi ha plets contra companyies petrolieres iniciats per accionistes que se senten estafats. Per què? Perquè, les petrolieres oculten des dels anys 80 informes científics rigorosos que asseguren el que fins ara han negat públicament: l’ús dels combustibles fòssils crea problemes ambientals globals de gravíssimes conseqüències i per tant són causa de la pèrdua de valor de les seves accions. La paradoxa és que els plets no s’han iniciat perquè les companyies petrolieres han enganat al món sencer i han seguit causant conscientment i criminalment –hem de ser clars- danys irreparables per als equilibris del planeta i per a la Humanitat. Sinó, perquè els accionistes, amb esperit neoliberal, se n’adonen de que les seves accions, a la llarga, no valdran res, perquè en relativament poc temps l’explotació de combustibles fòssils haurà d’abandonar-se volguem o no.