Nous camins, noves exploracions, indagacions, proves, pràctiques. On me menaran, si és que qualque dia m’aproximen a qualque lloc distant? Ho espero. No sé fins quan esperaré. Com en l’escriptura, aquest camí és llarg. Pot arribar a cansar. Per què costa tant expressar-se a través de qualsevol mitjà artístic? Deixo les divagacions inútils i adjunto dues aquarel.les. Una és nova, sí, en aspecte i textura, i nova amb colors. Seguesc la proposta -aigua, aigua- de Lena Gemzoe. Sí, aigua i pocs pigments, tres quatre (aquí hi ha groc azo, no sé com es deu dir en català, marró vandyke, ultramarí, potser verd oliva, i un rosa). I moviment…És el moviment el que fa córrer l’aigua sobre el paper (Arches de 300 gr, gra fi).
Contrasta, certament, amb aquesta, més “normal”:
Ambdós són paisatges inventats. Facem, doncs, aquellt nou sender durant unes setmanes. Veurem què pot sortir-ne…