A la fi apareix el Borino Ros corresponent als mesos de Juliol i Agost! Aquí el trobareu. Les seves promotores poden estar molt satisfetes. Molt. D’aquí a pocs mesos aconseguiran cumplir un any. Una empresa editorial difícil sempre, i avui encara més. Quan toqui farem les felicitacions corresponents. I una bona festa. Em fa feliç poder-hi col.laborar. A les pàgines estimulants del Borino Ros, he tengut l’ocasió d’incloure-hi uns textos dedicats als mesos de l’any. Ja me’n falten pocs per fer un cicle anual complet, cosa que m’anima a intentar cloure la feina iniciada. Les il.lustracions de Nívola Uyà, originals, molt personals i singulars, suggestives i evocadores, milloren les meves idees. M’és impossible agrair com voldria la bona acollida que la revista fa a les meves col.laboracions i la generositat de Nívola per il.lustrar-les. Jo també et veig així, Juliol, com et veu na Nívola:
Aquest mes és molt complet per a mi. Confidencialment puc anunciar que, en acabar l’estiu o a principis de la primavera de l’hivern, una bona editorial valenciana editarà una nova novel.la meva d’aventures. Em sembla que encara no en puc parlar massa: som encara a la fase de corregir les galerades amb la complicitat dels editors i correctors, de fer la darrera lectura, de comprendre la dificultat, i per tant de gaudir de la sort immensa, de ser editat. Quan em do
nin la vènia, us en parlaré més llargament. Us convidaré a llegir-la, si voleu. També em plau dir que l’editorial Triangle ens ha encarregat -a en Joan Sastre, en Vicenç Sastre, en Sebastià Torrens i a mi- la feina d’actualitzar la guia del GR 221 per la serra de Tramuntana de Mallorca, Ruta de Pedra en sec, una guia que té versions en català, castellà, anglès, francès i alemany. Aquesta setmana hem acabat, a falta de serrells menors, la feina de camp. Tenim molt avançada la redacció dels nous textos. Preparam la correcció de la nova cartografia que s’hi incorporarà… Dibuixos nous (Vicenç) i fotografies noves (Sebastià) són a punt… Per cert que, durant les llargues i inoblidables caminades que hem fet per repassar i posar al dia les dades del camí, hem trobat gent que coneixia i utilitzava la nostra guia, i hem desco
bert que alguns refugis en tenen exemplars de consulta per als senderistes que hi passen o hi romanen, la qual cosa ens ha satisfet molt. La fotografia adjunta és del refugi de Muleta. I per què no aprofitar i contar-vos que durant els darrers mesos no he estat aturat, i he escrit tres relats nous i un text per a teatre? I que fins i tot he posat punt i final a un volument de poemes (si és que els puc definir així)? Els qui em coneixen ja saben que ara estic en la fase de revisar, retocar, esperar… No convé parlar-ne massa, de tot això darrer. Són, encara, projectes. Esperances.