Jo quedo a casa

Naturalment. Seran setmanes, i segurament més de dues i més de tres, de gran dificultat, que haurem de véncer amb paciència i organització domèstica. Jo quedaré a casa, i sé que les muntanyes seran encara on són, i que també hi serà el Camí de Llevant. Per sort, tenim avui mitjans de comunicació que ens permeten contacte immediat amb parents i amics, i entreteniment, si és el cas. Que ens permeten estar informats (compte amb la premsa del règim, però!). Per sort també, tenim a casa afeccions que ens permetran -esperem-ho!- passar el temps dignament, i sobretot, tenim una cusseta a la que hem de treure vàries vegades al dia al carrer, fet que ens permetrà fer bones caminades per esplaiar-nos i mantenir el mínim de forma física. Gràcies, Pipa! Dit això, confesso que no m’agrada l’actuació del Govern d’Espanya. Ahir va semblar que no en teníem, de govern, tanta va ser la tardança, sense explicacions, a donar compte de les decisions del Consell de Ministres. I allò que ha resolt el Govern és… “la unidad de España“. Basta a dir que l’extrema dreta franquista està contentíssima amb el que el govern ha decidit, i que les portades de la premsa impresa són gairebé unànimes i d’un populisme espanyolista que fa empegueir. A l’Espanya centralista no entenen que la realitat de l’Estat és una altra, diversa, i que els governs autonòmics, i especialment, el basc i el català, poden ser col.laboradors molt eficaços. Del de Madrid no en parlem, és la capital del regne (amb minúscula): lamentable. El PSOE tampoc no ho entén. De què té por? Ara comanda arreu de l’Estat, que és el que vol en realitat, amb el gabinet de crisi que ha creat. Només els interessa sostenir el mite unitarista? El discurs d’ahir del president socialista és de llàstima i de vergonya aliena. Temps hi haurà de parlar-ne. No aquí. Aquí només cal recordar que aquesta España (amb “ñ”), la de la Guàrdia Civil prepotent, ineficaç i covarda (Pérez de los Cobos, Baena), la Policia exaltada (Jusapol), i Exèrcit inoperant (per al qual l’única missió sembla ser la de defensar la Unitat),  toreros i cupletistes, monarquia anacrònica, i premsa cortesana, no va saber trobar milers d’urnes (per sort no eren armes!), només va saber respondre a la demanda dels independentistes catalans amb un discurs humiliant del rei (amb minúscula), amb colps i amb una interpretació de les lleis que a Europa no és admissible, una Espanya que ara ignorarà massa coses relacionades amb el cap de l’Estat… Què bé que els va, el virus! Jo quedo a casa, sí. Però, confesso que quasi tenc més temor a allò que vendrà després d’aquesta etapa de re-centralització imposada que al COVID-19.  I no en parlem de la crisi econòmica que patirem… Ahir vaig fer una tercera versió d’un paisatge urbà. Té un aire naive: