Acaba un mes i tot anirà bé

Acaba un mes singular, març de 2020, el mes del confinament per mor del COVID-19, del qual no n’he parlat gairebé. Tanmateix… Cal estar a casa, ocupar dignament el temps, tenir esperança, assabentar-se de com estan els parents i els amics… La veritat és que una situació tan inesperada com dramàtica no m’inspira ni m’anima gens a escriure. Primer em va indignar el mode com es responia des de les autoritats al problema i vaig expressar el temor que em fa el procés posterior al confinament… Només m’empeny, ara, a animar-vos i a dir-vos que aviat ens en sortirem, que tot anirà bé (TOT ANIRÀ BÉ). Si és possible, si tenim sort, tots i totes. I res pus. Si, en canvi, vull seguir amb els intranscendents comentaris de sempre, de les meves coses. Dia 30 de març de 2015, per exemple, feia aquest esquetx d’un paisatge típic, el de Formentor i l’illot d’Es Colomer. El feia des de la talàia d’Albercutx. Hi havia anat per mirar el pas de rapinyaires migrants. Hi havia altres ornitòlegs, alguns dels quals amics meus. També els vaig dibuixar. El paisatge està fet en un quadern de paper Arches. Era el meu primer paisatge a l’aquarel.la, en aquest cas, pres directament en el camp, a l’aire lliure. M’agrada, perquè mostra llibertat dels gestos… Fa unes setmanes, abans del confinament vaig pujar el Massanella i vaig fer aquest altre apunt. La tècnica és distinta, i ho és el paper, molt més magre. Aquell, el pintava directament amb el pinzell, sobre uns trazos de llàpis. Aquest, primer amb un retolador de punta fina, i posteriorment l’aquarel.la aplicada amb molt de compte, perquè el paper no resisteix tanta d’aigua. Han passat cinc anys. Cinc anys de jugar amb dibuixos i aquarel.les, explorant un nou món de la diversa panòplia de modes de l’expressió humana. Cinc anys d’aprenentatge.