Perquè, potser els tenc en la memòria o en els somnis o en les expectatives o en els desitjos… I perquè per fer-los aprofito papers ja usats en l’anvers, i així no sap tan de greu fer aquesta mena de proves amb colors, textures, pinzells, més d’una de les quals se’n va directa a pa paperera… Tots, no obstant, els que amnistio de moment, tenen alguna cosa en comú. Quina deu ser? Què els unifica en la meva ment? L’instant? L’alè?
