1.000

No sé on acabo de llegir -segur que en unes declaracions de qualque aquarel.lista dels bons- que hom necessita haver fet un mínim de 1.000 (mil!) aquarel.les per començar a saber-ne un poc… Mil! Horror! No tenc temps per fer-ne tantes…! No me basten els anys en què potser mantindré les meves capacitats d’aprendre i d’expressar-me…, i a més, per si fos poc, tenc tantes altres coses per fer! Estic desolat, doncs. Aquesta informació és demolidora. Perquè, m’agradaria aprendre a poder fer qualque aquarel.la ben feta, digna de bon de veres de ser mostrada… Però, en fi: deixem-ho estar, i facem el que poguem, i esperem i tenguem paciència i constància.  I deixem que l’aigua ens ajudi amb el seu voler capriciós. I d’altra banda, qui em diu que aquesta afecció, quasi una febre, no em passa i em fuig del cap un dia qualsevol i em dedico, després, a la cria de caragols o a la col.lecció de plomes d’aucell? Aquí tenim les darreres aquarel.les fetes aquests dies. Confesso que n’he tirat directament a la paperera mitja dotzena. Són proves per aprofitar papers o per provar papers nous, o per imitar algun autor que admiro o per veure si sóc capaç d’aplicar alguna de les coses que he après fins ara. D’alguna aquarel.la d’aquestes, ho confesso amb vanitat, n’estic prou content. Sobretot, m’agrada la de la platja amb un tint de violeta en l’arenal. En canvi, la del paisatge tempestuós, té més intenció que correcció: té massa brutor en el primer pla. No vaig saber aturar-me a temps.