Una instantània

Informes aberrants de la Intel.ligència (?) de la Guàrdia Civil que no passarien un examen de selectivitat, un segon informe forense, perquè el primer no era prou acusatori contra Franco, Illa o Simón, elaborat per un membre dels Legionarios de Cristo i comanat per una jutgesa filla i germana de guàrdies civils, quina casualitat!, un judici a un major dels Mossos català les conclusions dels fiscals del qual són: “L’hem acusat de rebel.lió durant dos anys i no ha passat, ara l’acusam de sedició, per si passa, i si no passa, ens el condemnin per desobedient, i si tampoc passa la desobediència… el condenin d’una puta vegada i pel que els passi per les punyetes!”. Així anam. Rapers condemnats per lletres de cançons. Un rei cobrant comissions i desviant doblers impúnement durant dècades, i l’altre rei ocultant el fet des de fa temps, perquè ho sabia, i signant compungit actes notarials que no serveixen de res… I si no vaig errat, la jutgesa del cas Trapero també és casada amb un guàrdia civil, oh, si fos així, quina casualitat! I querelles i més querelles de les diverses estirps de la dreta, i ja fa temps que a Espanya només hi ha extrema dreta -PP, part del PSOE, Cs i VOX-, contra el Gobierno per la gestió del tema coronavirus… Només hi faltava un informe de la també intel.ligentíssima FAES del gloriós Campeador Aznar, supòs que tan ben pensat i encertat com el seu pensament clarivident sobre les armes químiques a Iraq. Ah, i ja hi podem afegir una querella de na Rosa Díez, espanyola de pro “y mucho española“, contra el Gobierno, també… Hi falta un torero. Aviat sortirà a escena. La premsa de la Cort bava feliç: té la història d’un cocodril, que potser és una pobre llúdria espantada, campant per una síquia de Valladolizzz… Hi enviaran a lo millor la Legión a capturar-la, desgraciada, i l’acusaran de terrorista i pro-etarra, segurament, perquè ha fet por els pobres ciutadans… Això és Espanya? Doncs, sí. Això: cine de Berlanga i Cuerda junts. Mentre que no la canviem. No canviarà mai. No hi ha prou pensadors amb ganes de fer-ho. No hi ha liders que creguin que s’ha de fer. Ni forces socials a bastament per empènyer cap a aquesta transformació. Estic cansat de creure que és possible. La veritat, preferiria anar-me’n.