Cada dilluns de juliol, via Zoom, assistiré a unes classes d’aquarel.la amb Francisco Castro, un gran mestre aquarel.lista.
Ahir férem la primera presa de contacte, l’assaig amb el programa de connexió. Com sempre, la majoria de participants en aquests cursos són dones. És que l’aquarel.la és femenina? Compte, Miquel! Un comentari com aquest et pot portar a la picota… El curs porta per títol Playas. M’interessa moltíssim. En un altre curset, Castro va proposar 
de fer una aquarel.la d’aquesta fotografia de grans dunes i la mar en l’horitzó. M’ho ha dit una bona amiga, també aquarel.lista. No sé si Castro ens la proposarà a nosaltres, però, em sembla un bon exercici. Ahir vaig fer un esboç de la imatge en un quadern de notes, per veure si era capaç de captar-ne l’essència, la proporció, la distància suggerida… Vaig fer-ne dos, en realitat, d’esquemes o esboços. El primer, un desastre sense pal.liatiu. El segon intent ja m’agrada, i el teniu aquí (entenent que el meu gran dèficit és el dibuix). A veure si aquesta setmana tenc una estona per fer l’aquarel.la en paper gros, i no de prova, sinó amb totes les conseqüències. Com toca. Un repte. Cada aquarel.la ho és.
PS: ahir, diumenge, dia 5 de juliol, vaig acabar l’aquarel.la sobre aquesta fotografia i des d’aquest esboç. No n’estic insatisfet del tot. No obstant, hi veig defectes que podria haver evitat. 