Tirar un paper pintat a la paperera no m’agrada. Per això, i seguint el consell de Ron Ranson -a qui no oblido-, intento sempre que puc -quan no em cega la frustració- aprofitar el revers de l’aquarel.la no aconseguida. Està clar que: a) no sé dibuixar, dèficit que m’impedeix seguir instruccions metòdiques i models, diguem-ne, acadèmics o clàssics; i b) potser tenc un cert, petitíssim punt d’expressió positiva quan me sento lliure i improviso… Naturalment, hi ha una evidència superior a aquestes dues consideracions: no sé usar, encara!, l’aigua ni ajustar la proporció adequada del pigment. Especulacions de bon matí, inútils. Vet aquí tres d’aquests aprofitaments, fets després del fracàs evident i repetit amb la primera platja del curs. Avui, dilluns, toca una segona platja.
Un:
Dos: 
Tres: 