La segona pràctica

No hi ha manera. Quan he de seguir un model magistral formal, sobretot si és de l’excel.lència dels que he tengut per ara (Amengual, Farré, Lasagabaster, Castro i algun altre), sigui presencialment o virtualment, em perdo. L’aquarel.la demostrada pels mestres m’intimida. Els colors em tornen foscos, no entenc la composició ni el tema, els pinzells es rebel.len, deix massa aigua o tot esdevé brut i fangós… No tenc paciència. Aquí teniu la fotografia que corresponia a la segona pràctica, clara i lluminosa, i les tres proves que vaig fer després d’atendre amb tot l’interés possible a la sessió i demostració que ell ens fa. Obscures i lletges. Ja els he abandonat, les tres, per pintar-hi per darrera. Es tracta d’aprofitar paper. De la primera a la tercera veig, i ho admet, que hi ha un abisme, i una certa millora. Però, hi abunda el marró i no la claror. De cap manera puc sentir-me’n satisfet. He de seguir practicant i practicant. Aviat he de fer la tercera pràctica, i la quarta. No sé quan.