Em fa un poc de peresa redactar aquesta entrada, que serà un poc llarga. La dec a una bona amiga. Parlàvem de la nostra afició: caminar, l’excursionisme. Reflexionàvem sobre aquesta activitat. No és un esport, si es considera estrictament; és alguna cosa més. És una activitat sana, que convida a la solitud i al silenci, a la contemplació; també a l’amistat, a compartir; que tonifica musculatura i pensaments; que et permet reconèixer el teu cos… Vaig oferir-me a passar-li títols de llibres, perquè conegués alguna cosa del que s’ha escrit -tant!- sobre el tema. Com que crec que la relació pot interessar a altres persones, aquí us presento textos que jo he trobat prou atractius per aprendre a avaluar encara millor el fet de caminar. I parlo tant de la passejada per la muntanya com del fet de desplaçar-se per Ciutat a peu com de l’aventura, modesta si voleu, de fer etapes d’un GR. A peu tot té una dimensió més propera, i tot es viu amb més intensitat…
Hape Kerkeling exposa una iniciació al Camí de Sant Jaume al seu Bueno, me largo (Punto de Lectura). La iniciació de Cheryl Strayed pel Sender de la Cresta del Pacífic, als EUA, és molt més severa; la conta a Salvatge (Angle). Aquests són els dos darrers textos que he llegit sobre caminar. Però, abans… Los trazos de la canción (Península), de Bruce Chatwin, fascina. James Endredy proposa Caminatas para el cuerpo y el espíritu (Gaia). David Le Breton fa un Éloge de la marche (Metailié), molt francès. Ja he parlat en qualque ocasió aquí dels llibres dels grandíssims poetes japonesos (i caminants) Maruyme, Diario de viaje (Reverso) i de Bashó, L’estret camí de l’interior (Edicions de 1984) o De camino a Oku y otros diarios de viaje (DVD ediciones). No oblidem Santoka: La poesía zen de Santoka (Cedma) ni les antologies dels seus versos Saborear el agua (Hiperion) i El monje desnudo (Miraguano). Què ha escrit Peter Matthiessen a El leopardo de las nieves (Siruela)? Rebecca Solnit ha escrit un dels “tractats” més sòlids sobre caminar: Wanderlust. A History of Walking (Verso), imprescindible. També ho és The lost Art of Walking de Geoff Nicholson, molt complet (Harbour)… Però, a més, és oportú llegir els relats dels grans caminadors/exploradors: Livingston, Arséniev, Thoreau (resumit, per exemple, a El arte de caminar, de Local-Global), entre d’altres, o les cròniques de caminades escarrufadores, dramàtiques: Tan lluny com els peus em portin (La Campana) de Josef Martin Bauer o La llarga caminada (Símbol) d’Slavomir Rawicz. N’hi ha més. I hi ha una infinitud d’articles. A Barcelona es va fer un seminari (2010) sobre el tema. Hi ha congressos internacionals anuals, que podeu seguir a Walking21 (la informació que trobareu en aquesta pàgina us aclaparà). I moltíssimes entrades d’associacions, moviments socials, projectes urbans, ecològics o també artístics, relacionades amb caminar. Hi ha una Carta Internacional sobre/del Caminar, que podeu llegir en català a la pàgina de Catalunya camina. I curiositats com els textos casolans de l’excursionista mallorquí Joan Ensenyat reunits a Muntanyes de paper (d’edició pròpia). Ho he dit abans: hi ha molt de paper escrit sobre caminar. Es veu que escriure i caminar van junts. Espero no haver-vos cansat.