Una de tres

Si aquest fos el ritme, podria sentir-me satisfet: de tres aquarel.les, una de satisfactòria, si més no parcialment. No sempre és així. De la pràctica de la setmana passada amb el professor Francisco Castro, n’he fet tres versions. Només aquesta, feta aviat i depressa i sentint-me curiosament lliure, m’agrada. I el que encara és millor: veig com podria millorar-la. Aprenc? Sí. Poc a poc.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.