Llegits

Sí, aquesta entrada serà per informar de llibres llegits darrerament. D’alguns. Comencem. M’ha agradat (pel tema: l’Oest nordamericà, en les primeres etapes de descoberta europea, la Frontera, el Far West) Senderos Salvajes, de Santiago Mazarro (Pàmies). Per què? Perquè conta des de la ficció el paper importantíssim que un “espanyol” nascut a Nova Orleans va tenir en les descobertes de territoris de caça d’animals de pell, de rius navegables, de fenòmens orogràfics i de llocs geogràfics tant a la immensa àrea de la Luisiana (venuda en molt poc temps per Espanya a França i per França als Estats Units) a principis del segle XIX, com de Nova Espanya. El personatge nom Manuel Lisa i d’ell i de la seva activitat, entre d’altres coses, cal destacar que la seva informació i coneixement del territori i dels seus habitants (indígenes de diverses tribus, especialment omaha, arikara, mandan…) va ser essencial per al bon èxit de l’expedició de Lewis i Clark pel riu Missuri i les Rocalloses, fins el Pacífic. Interessantíssim. El tema. La novel.la està bé, correcta. Surten altres noms verídics: Benito Vázquez, John Colter, Hugh Glass (el de The revenant)… Boníssim, en canvi, sense cap reserva, és el text de No diguis res, de Patrick Radden Keefe (Periscopi). Excel.lent. Un assaig-crònica del violentíssim conflicte viscut a Irlanda del Nord des dels anys 60. Escarrufa en algun moment, aquesta història. No vos perdeu aquest contundent estudi. És un dels grans llibres que he llegit darrerament. Com que aquesta lectura és de gran intensitat (també emocional) vos recomanaré llegir tot d’una per assossegar-vos El evangelio de las anguilas, de Patrick Svensson (Libros del Asteroide), que parla precisament… d’anguiles. Sabíeu que Sigmund Freud les va estudiar, de jove? També és una lectura western el volum que inclou els relats, esplèndids, La luna del cazador i Soldado Azul, de T.V.Olsen (Valdemar). Els dos han servit de base a westerns cinematogràfics molt interessants: La nit dels gegants i Soldat Blau. I la novel.la El virginiano, d’Owen Wister (Valdemar), molt més ingènua, cal que sigui coneguda, perquè de qualque manera inaugurà molts dels tòpics dels mites americans sobre l’Oest… Lectures fetes.