Un altre llibre mallorquí de muntanya

Un llibre que no sé on classificar ni com definir-lo. En qualsevol cas és un llibre que vessa sinceritat, i això cal respectar-ho. Com la vessa és una altra questió. No he conegut Miquel Riera, escalador mallorquí més que notable. El meu muntanyisme no és el de l’escalada. Ell donà nom -i escampà arreu del món- una modalitat d’escalada esportiva (?): el psicobloc, que no és altra cosa que l’escalada que durant l’estiu feien els escaladors a Mallorca per entretenir-se, mentre que esperaven en les cales que tornàs la tardor o l’hivern. En Riera ho deia sempre: ell només li havia posat el nom (i molt més, és clar). Una escalada que es fa en la costa, doncs, en penyasegats marins, en rocams ran de l’aigua i sobre l’aigua. Si hom cau, ho fa dins la mar… Una modalitat que exigeix una gran força física, un sentit potent de l’equilibri i gran flexibilitat, i una gran concentració (entre d’altres condicions). Conec en Miquel Riera, en canvi, dels llibres. D’un llibre escrit per Joan Miquel Oliver amb el títol de Setembre, octubre, novembre, del qual ja n’he parlat en alguna altra banda. Dit això… En Miquel Riera va morir malauradament massa jove d’un càncer criminal. I mentre que resistia amb voluntat i humor, va escriure el llibre que comentam avui: El guía libertino por Manolo López, editat per Gorg Blau Aventura, l’editorial de Lluís Vallcaneras, també muntanyenc de mèrits notoris. Hom podria parlar de testament literari d’un escalador (millor: d’una persona que escalava). Tal vegada el text d’El guía libertino por Manolo López es un compendi de les seves fantasies i de les seves experiències. No podem oblidar que ell mantenia un consultori sexològic -d’humor groller, i l’adjectiu no vol ser menystenidor- a la revista Escalar. No podem oblidar que ell deia que com menys cervell tenguis, millor t’anirà el psicobloc, perquè si penses que cauràs… cauràs de veres. No podem oblidar que un pròleg seu a una seva guia d’escalada a Mallorca causà una certa polèmica, precisament pel seu sentit de l’humor groller -insistim-, sens dubte masclista, amb expressions que ara, què hi farem?, resulten difícils de tolerar. Perquè, el món i l’expressió del món canvien. El guía libertino por Manolo López reuneix tot això: humor espontani passat de rosca, un raig de pornografia delirant (i masclista), i el que més ens interessa a nosaltres: la descripció d’una travessa per la Serra de Tramuntana seguint el GR221. I és aquest aspecte el que, insistim, ens interessa -per boig que ens pugui semblar-, i és per això que no podem obviar el llibre. Perquè hi surten llocs i persones que són d’aquí i d’ara, del muntanyisme local. Perquè en Miquel Riera s’hi expressa amb llibertat. Perquè demostra un gran, gran, gran coratge i una personalitat expansiva. Explossiva. Capaç d’acarar la mort amb un raig de riallades. I amb un bon enfilall de manifestacions dels seus compromisos vitals i ideològics. Ja hem dit que no el coneixíem. Però, el que d’ell hem sentit a dir respon a bastament amb el que es descriu a la novel.la. Perquè, es tracta d’això: d’una novel.la.