Veterans

Veterans, sí, i encara amics. En Xisco Avellà m’envia per mail aquesta fotografia entranyable que ell qualifica (hiperbòlicament) d’històrica. En part té raó, és històrica per a cadascuna de les persones que hi som (d’esquerra a dreta): en Joan Mayol, jo mateix, en Lluc Mas, en Jesús Jurado i en Josep Antoni Alcover. Cinc de les persones que coneguérem els inicis del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, el GOB, l’any 1973, a finals d’any. Hi havia naturalment altres persones, altres amics: en Xesc Moll, en Josep Maria Cassasayas, n’Anthony Bonner, n’Hilari Morales, en Jordi Mut, en Pere Bosch, en Joan Ximenis…, i més encara. Després va venir la promoció d’en Xisco Avellà, d’en Biel Pomar, d’en Llorenç Pol… I més tard, en Xavier Pastor, en Joan Carles Muntaner, en Biel Sevilla, en Pere Oliver, en Miquel Catany… I més, i més… Quants de noms! I les dones: na Margaret Hayles, n’Antònia Llabrés, na Catalina Massutí, na Sofia Alomar…, sense oblidar les germanes Aina (la primera de totes) i Debbie Bonner, sòcies pioneres del primitiu GOB. Història, naturalment. Aquells cinc havíem format l’equip d’articulistes d’una pàgina que el Diario de Mallorca d’aleshores (des de 1971, crec) publicava periòdicament sobre temes de Conservació de la Naturalesa. Una pàgina pionera, molt activa, que causà qualque polèmica i que segurament va facilitar la difusió de moltes idees i actituds conservacionistes i ecologistes en la societat mallorquina, sobretot. Va merèxier un premi de periodisme Ciutat de Palma, si no ho recordo malament, l’any 1974. Amb un punt de vanitat, sempre m’ha satisfet haver participat d’aquestes experiències. Especialment, perquè he conegut aquesta i altra gent que ha estat tan importat per a mi, per a la meva formació personal i intel.lectual. Junts, hem compartit moltes experiències, hem après molt, hem comès més d’un error, hem tractat de rectificar-lo. Ara, encara som amics, molt bons amics. Amb alguns ens trobam amb relativa freqüència. Com tots els veterans, ens contam, aleshores, les batalles viscudes, i ens parlam dels itineraris personals, professionals i familiars que cadascú ha anat fent al llarg d’aquests, ja, més de quaranta anys més que fugaços! No puc, obviament, esmentar tots els noms que haurien de figurar aquí: si qualcú dels que hi hauríeu de ser m’ho advertiu, us inclouré amb plaer en aquesta brevíssima relació tot d’una que pugui.