No. A l’enrevés: Turisme? SOS!!! Fa temps que sé i que dic -i no tot sol- que el turisme de masses tal com l’entenem aquí, a Mallorca, a les Illes Balears i a tantes bandes del món, és un destructor de territoris i de cultures. No hi ha cap sistema sociocultural que pugui resistir la petjada impla
cable del turisme de masses. Pensar o dir això -que és una evidència indiscutible- implica que els qui se’n beneficien directament -les institucions públiques incloses- ens qualifiquin de “turismefòbics”. No som turismefòbic: jo sóc, també turista, en ocasions. Però no puc acceptar de cap manera el model turístic que transforma per a mal el lloc on visc. No parl ara, per si fes falta!, de la quantitat infame de doblers negres que el negoci turístic ha generat i genera en cada nivell de l’activitat turística: bars, sales de festes, allotjaments, transports (i no parl tampoc de la banda fosca del “negoci”: prostitució, droga, màfia, rentat de capitals, urbanisme nefast, corrupció empresarial i política, etcètera). Ni parlaré de la petjada ecològica de la indústria turística, aparentment innocent… Ni parl
aré de la precarietat del treball en territoris del turisme, ni dels efectes demolidors sobre l’escolaritat i la formació dels infants i dels joves, ni de les pensions baixes ni de l’urbanisme que promou, ni dels indicadors socioeconòmics que deixa sempre en el més baix esgraó… De fet, no parlaré jo, ara. Reproduesc les conclusions d’un treball del Consell General d’Economistes i la Cambra de Comerç d’Espanya, publicat al setmanari arabalears el passat diumenge: posa els cabells drets! Però, no fa més que confirmar el que sabem des de fa molt de temps. El negoci turístic és, per a molts i a la llarga, un molt mal negoci. No ho diem només els ecologistes, els radicals. Mirau-ho. On són els beneficis del turisme? I punt. SOS Turisme? I un memeu! Turisme? SOS!!!! L’engany, durant dècades, ha estat total. I l’auto-engany. Qui se n’ha beneficiat de bon de veres?