Aprenentatges

Encara hi som a temps; mai no és tard per aprendre: m’ho va ensenyar la meva mare, na Miquela. Sempre sentia curiositat per tot, ella. Sempre estava disposada a aprendre. De gran i tot. Per això no he de cansar-me (encara). Aprendre és un plaer i un privilegi. Ara ho faig amb la pràctica de l’aquarel.la. En aquests mesos amb Francisco Castro, Társila Jiménez i Juan José Herrera Lara, magnífics aquarel.lises els tres, i distints en formes i maneres, en estils, paletes i expressió. De tots he après i vull encara aprendre més (sense oblidar Ron Ranson, Aubrey Phillips, Idoia Lasagabaster, Cesc Farré…). Aquest camp d’oliveres d’Andalusia ha estat la darrera pràctica el mes de febrer amb Lara. N’estic satisfet.El mes que ve toca rius. Toca paciència, doncs, i esforç. I “fer els deures” que ens siguin suggerits.